compartir
Un cop per setmana, un grup de veïns i veïnes més o menys nouvingudes es reuneixen amb una persona voluntària per aprendre i, sobretot, practicar català en un ambient informal i de confiança. Aquest és el funcionament bàsic del projecte Vincles, que Òmnium Català ha desplegat per Catalunya. També a Nou Barris, on la situació preocupant del català ha fet que el govern del districte impulsi un pla per potenciar-ne l’ús: només un 17 % del veïnat noubarrienc té el català com a llengua habitual.
En els quatre anys que fa que funciona Vincles a Nou Barris, el nombre de grups ha anat augmentant fins a la quinzena actual. Es reuneixen en casals, centres cívics i altres equipaments de proximitat, ja que també hi ha la intenció de crear comunitat. “A cada casal de barri que he anar a proposar-ho, de seguida m’han dit que sí. Venim d’un procés de minorització del català però ens trobem en un moment que hi ha un interès creixent per moltes persones nouvingudes o vingudes fa anys perquè ara han pres consciència de la importància d’incloure el català en la vida diària”, explica Ignasi Hosta, el voluntari del projecte Vincles al Casal de Barri de Torre Baró.
Objectius diversos
Entre els aprenents, com els anomenen a Vincles, trobem objectius i casuístiques tan diverses com els seus orígens. L’Infobarris ha estat present a la trobada del Casal de Barri de Torre Baró, on repassen costums de la castanyada i Tots Sants, els noms dels colors, números i fins i tot hi ha temps per escoltar i analitzar una cançó de Joan Manel Serrat. Allà hem trobat el cas de la Rafaela Macarro. Fa 47 anys que viu a Torre Baró però, vídua amb fills, no ha trobat fins ara el temps per aprendre català en profunditat. “Vaig fer un curset d’uns mesos i prou. Però m’agrada molt el català, llegeixo molts llibres en català de la biblioteca, però em trobo que a l’entorn no s’hi parla gaire català. I quan parlo, em fa vergonya perquè em surt l’accent andalús, i vull tenir accent català“, explica.
En canvi, la Camilla Baldini i el Pedro Cañada fa tan sols quatre anys que viuen a Torre Baró. Italians, primer van aprendre espanyol i ara han apostat pel català. “Crec que és important valorar la cultura de la regió que ens acull i per la feina és important”, defensa la Camilla. També hi és per la feina l’Alma Duval, tècnica de diagnòstic per la imatge. “També vull parlar català sense que es noti que tinc un accent de fora”, ens diu. Afegeix, a més, un problema amb què es troben molts veïns i veïnes racialitzades: “A vegades començo a parlar en català i em contesten en castellà, pensen que no en sé”. Precisament la manca d’un entorn on practicar català és el punt d’unió de tots els aprenents.
