La ludopatia sempre ha anat associada a les màquines escurabutxaques, però amb l’arribada d’internet, les apostes i els jocs amb diners estan disponibles a la nostra butxaca les 24 hores del dia. Per això, Aida Sánchez, terapeuta a Projecte Home, considera que “hi ha una baixa percepció del risc, hi ha una gran tolerància social a l’abús del mòbil i per aquí arriba l’ús de les apostes en línia”.
La terapeuta ha alertat al betevé directe que no hi ha “jocs gratuïts, totes les empreses volen guanyar alguna cosa”. Gairebé un 10 % dels menors de 14 anys reconeixen haver jugat amb diners en línia l’últim any. Així, Aida Sánchez reclama a les famílies “més límits, els nens han de tancar més la consola i anar més al carrer”.
Dins l’entitat Projecte Home hi ha el Projecte jove, que treballa de forma preventiva amb els més joves. Al centre que gestionen a Montgat tracten nois d’entre 13 i 23 anys amb grups terapèutics o trobades individuals, sempre de forma preventiva.
Quins són els senyals d’alarma?
La terapeuta Aida Sánchez detalla quins són els senyals d’alarma: “Quan t’adones que no pares d’apostar, quan després de guanyar reinverteixes, quan t’afecta l’estat d’ànim, quan vols apostar per recuperar les pèrdues“. La treballadora del Projecte jove creu que no s’ha de donar “la responsabilitat als joves de controlar quan tenen un cervell en maduració, és l’adult qui n’ha de fer un control”.
“No és igual l’addicció d’un home de 50 anys que la d’un de 18”
Francesc Perendreu, educador, terapeuta, exaddicte i president d’ACENCAS, el Centre Català d’Addiccions Socials, reconeix que el problema sempre és el mateix, però han canviat “la tipologia del pacient i les motivacions de joc”, i afegeix que “no és el mateix treballar amb un home de 50 anys enganxat a les escurabutxaques que amb un noi de 18 anys a les apostes en línia, no tenen res a veure”.
El terapeuta Perendreu assegura que les persones arriben a l’entitat amb “l’autoestima molt baixa, amb fracàs escolar, amb deutes, amb pèrdues de relacions socials i alguns inclús amb delictes”, i destaca que és una malaltia que té “un efecte devastador per a tota la família“. A més, apunta que el problema no és el mòbil sinó “el que hi fas, si jugues a la borsa, al joc en línia, mires pornografia… S’han de fer educació i cultura de la prevenció”.
