Tots els joves van a escola, però no tots amb la mateixa motxilla al darrere. És la premissa que té el Programa comunitari per a la prevenció i reducció de l’abandonament escolar prematur al Raval, impulsat per la Fundació Tot Raval i un centenar d’entitats del barri. La proposta s’ha presentat aquest dilluns i té un objectiu clar: reduir l’abandonament escolar després de l’etapa obligatòria — és a dir, després dels 16 anys — en un 25 % i la intenció és poder-ho fer en els propers cinc anys.
El primer pas és fer una radiografia dels centres que hi ha al barri per descobrir com s’hi creen i acumulen les desigualtats. Segons Anna Lite, de la Fundació Tot Raval, és primordial “aprofundir en les causes, entendre millor la situació i poder activar les palanques necessàries” per a capgirar-ho. Després de la diagnosi, que hauria d’acabar a l’estiu, es començarà a projectar un pla d’acció que s’aplicarà a partir del 2027. Així doncs, es treballa amb l’horitzó 2025-2030.
Desigualtats en totes les etapes educatives
Les entitats que impulsen la proposta diuen que l’abandonament escolar prematur és la culminació d’una trajectòria amb desigualtats en totes les etapes educatives. Les condicions d’educabilitat —tot allò que s’espera que tinguin els alumnes per poder dur a terme la seva etapa educativa amb normalitat— no estan presents a totes les llars: “Necessites un espai on poder estudiar, inclús necessites llum”. I la Sheila Gonzalez, experta en desigualtats educatives, creu que hi ha més realitats.
Als barris amb rendes més baixes l’abandonament escolar prematur està més present que en altres zones. És una conclusió que s’extreu de Anuari 2024: l’estat de d’educació a Catalunya, en què es detalla que la proporció de joves d’entre 18 i 24 anys sense estudis postobligatoris és d’un 26,6 % en aquestes zones, com el barri del Raval.
És més del doble que als barris de renda més alta, on la xifra de joves que abandona els estudis després de l’ESO és d’un 11,2 %. A més, també s’explica que a Ciutat Vella un de cada quatre alumnes finalitza l’ESO sense obtenir-ne el títol, mentre que a Sarrià – Sant Gervasi només un de cada 25 no aconsegueix el certificat.
Representar la realitat del barri
La presentació del programa ha inclòs esquetxos del grup de teatre Xamfrà per representar diverses realitats dels alumnes que viuen al barri. Davant d’un actor que explicava com l’èxit depèn d’un mateix, hi havia diversos alumnes que tenien altres opinions: “He deixat l’institut perquè treballo de nit” o “Sense papers no puc fer pràctiques”. Així, es concloïa que el fracàs escolar no és responsabilitat individual, sinó que depèn de les condicions socioeconòmiques, de l’entorn familiar, i de la ubicació territorial de l’alumnat i dels centres.
La UB n’avaluarà els resultats
La proposta sorgeix de la xarxa comunitària, però també compta amb el suport de la Càtedra UB – Fundació Tot Raval d’Acció Comunitària per a l’Equitat Educativa, que donarà suport metodològic, estratègic i científic al programa. A més, també obre una porta institucional perquè l’Administració hi participi, i per això en l’acte de presentació hi havia la gerenta del Consorci d’Educació, Anna Terra, i també el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera.
