“Quan entren a casa són a Teheran o a Islamabad. Només quan surten són a Barcelona”. Un grup de professionals del lleure socioeducatiu han definit d’aquesta manera una situació que asseguren que viuen les nenes i noies amb les quals treballen al barri del Raval, al districte de Ciutat Vella. Denuncien que, arran de la pandèmia, “s’està portant a l’extrem” el control de les famílies cap a aquestes joves i han decidit alçar la veu. “S’estan vulnerant els seus drets i llibertats“, diuen. Aquest mateix dimecres han anat més enllà i han publicat un comunicat a X en què reclamen que s’acabin tots aquests comportaments.
Control cada cop més estricte
“Hi ha nenes que, amb 40 graus a l’exterior, han vingut al casal i no s’han pogut banyar”
Aquests professionals afirmen que quan fan 12 anys abandonen les activitats que no són estrictament acadèmiques —piscina, dansa, música o cuina—, així com les excursions i les colònies tant a l’institut com als casals de lleure del barri. Activitats, diuen, que “impliquen un mínim de contacte físic” amb els seus companys masculins, com “donar-se la mà o fer una rotllana”, i per això les famílies les desapunten d’aquestes activitats.
També denuncien que “noies de 16 anys no poden anar soles pel carrer”, tret que vagin acompanyades d’un nen: “Encara que aquest tingui quatre anys”. Afegeixen que un any després de la covid les famílies les obligaven a dur mascareta “per no haver d’ensenyar el rostre”.
Denuncien pressions a les treballadores
En el comunicat assenyalen que es tracta d’una vulneració sistemàtica subjecta a entitats religioses concretes. També denuncien pressions a les treballadores —motiu pel qual han decidit no donar noms— i proposen un abordatge social i comunitari de la situació.
“El control de les nenes és el pas previ als matrimonis forçats”
Quan han utilitzat els canals laborals per tractar aquesta qüestió, diuen: “Ens han ofert un protocol ineficient”. “No volem confrontar l’Administració sinó trobar solucions”, afegeixen.
Entre d’altres, proposen campanyes de sensibilització en punts determinats amb banderoles i faldons on s’expliqui que els drets de les nenes es respecten, es defensen i es garanteixen.
“La pressió familiar és molt evident”
En Rodrigo Pinto, coordinador general de l’Associació Esportiva Ciutat Vella, responsable d’extraescolars de quatre Instituts del Raval, assevera que la pressió familiar sobre aquestes noies és molt evident.
“El fet de sobreprotegir les nenes acaba generant una retallada de les seves llibertats personals”
Lamenta el fet que les famílies prohibeixin jugar a bàsquet a les noies quan comencen la secundària, quan ho han fet durant tota la primària, perquè “és incompatible amb els rols domèstics que han de desenvolupar les dones”. Fins i tot, a algunes “les obliguen a casar-se”. Pinto destaca la importància de treballar en xarxa al barri amb Ajuntament i casals per, entre tots, diu, “fer palanca”. Pinto afegeix que es fan molts esforços perquè aquestes nenes s’integrin i continuin fent esport i en aquest sentit destaca que “tenim equips exclusivament femenins” referint-se a equips de futbol sala, voleibol i de bàsquet. Una cosa, diu, “que fa deu anys era impensable”.
Instituts de la zona, com el Milà i Fontanals o el Miquel Tarradell, expliquen que es tracta d’una minoria de famílies amb les quals acostumen a mediar per, generalment, aconseguir que les nenes acabin participant en les activitats. En canvi, el grup de professionals del lleure educatiu nega aquesta afirmació i diu que no es tracta de casos aïllats, sinó de “comunitats concretes amb una estructura de control social que va en augment”.
Pas previ als matrimonis forçats
L’Huma Jahmshed, responsable de l’Associació Cultural Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses (Acesop), afirma: “Les nenes estan més controlades que mai”. I ho atribueix al fet que abans les famílies treballaven tot el dia i “no sabien el que feien les seves filles”.
“També se n’assabenten a través de les xarxes socials”, diu Jahmshed. Aquesta llicenciada en química és del parer que el control cap a les filles per evitar la vida social: “És el pas previ als matrimonis forçats“.
Famílies conservadores
En una línia similar respon el Marc Malapitan, president de Kalayaan Cultural Filipina a Catalunya. Admet que “moltíssimes nenes filipines no poden sortir gaire de casa i deixen les extraescolars” degut a la cultura i el caràcter conservador de les famílies. Això fa, assegura Malapitan, que “el fet de sobreprotegir-les acabi generant una retallada de llibertats personals“.
El Mehetab Haaque i l’Alauddin Haque, portaveu de l’Associació de dones de Bangladesh i president de l’Associació Cultural i humanitària de Bangladesh a Catalunya respectivament, atribueixen aquest control de les noies únicament a les famílies conservadores i a la religió.
“Sense constància de cap control”
El Muhammad Iqbal, portaveu del Centre Islàmic Camí de la Pau, afirma no tenir constància de cap control ni pressió familiar i, en cas que n’hi hagués, “estaríem disposats a mediar entre les famílies i les escoles”.
Representants de la comunitat marroquina com el president d’Ibn Battuta, Mohammed Chaib, o Mohamed el Ghaidouni, del Consell Islàmic de Catalunya, asseguren que es tracta de casos aïllats amb els quals fan tasques de mediació. Entitats com el Casal dels Infants o la Fundació Tot Raval han declinat donar la seva opinió sobre el tema.
La Generalitat comparteix la preocupació per les desigualtats d’accés al lleure
Des del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat diuen compartir la preocupació per les desigualtats a l’hora d’accedir al lleure a partir de certa edat al Raval, i reconeixen que aquesta dinàmica pot limitar el seu desenvolupament personal i social.
En aquest sentit, des de la conselleria asseguren que estan impulsant iniciatives orientades a promoure l’accés equitatiu al lleure educatiu, fomentar el treball amb les famílies i col·laborar amb professionals, entitats locals i comunitats.
