ISMAEL PALACÍN director de la Fundació Jaume Bofill "No hi ha innovació en una escola si no hi ha inclusió. No serveix de res un projecte innovador si no ho és per a tots els veïns del barri que viuen allà, no és innovador si el que fa és fugir els pares de classe mitjana, i tampoc no és innovador si el que fa és excloure aquells pares o famílies immigrades, per exemple, com denuncia el síndic. És a dir, la innovació ha de ser una estratègia també d'inclusió sinó no estem innovant, simplement estem sofisticant." RAMON FONT, portaveu d'USTEC "Qui té informació sobre Escola nova 21? Doncs, les classes mitjanes més informades, a tothom li agrada anar en les centres macos. Això ho hem d'evitar. És clar, l'autonomia de centres, tot això que s'està dient que sona tant bé, al final té uns efectes perversos." XAVIER FLORES, FAPAC "Nosaltres creiem que no és un problema de quota de les AMPA sinó dels recursos que doni el departament o el ministeri per poder fer front a les activitats extraescolars. Avui en dia, les AMPA estan fent esforços per poder atendre que totes les famílies, tingui o no disponibilitat econòmica, puguin gaudir d'aquestes activitats."
Segons l’informe del Síndic de Greuges sobre la segregació escolar a Catalunya, les escoles innovadores, com les que formen part del projecte Escola nova 21, atreuen “famílies amb més capital instructiu i econòmic”, i això pot acabar incidint negativament en l’equitat dels centres educatius. Per evitar-ho, Rafel Ribó proposa que aquesta innovació s’apliqui de forma sistemàtica als centres educatius d’alta complexitat o amb majors dificultats. L’argument és compartit també per Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, una de les impulsores del projecte Escola nova 21. Palacín critica que s’hagi volgut vincular “innovació” amb “segregació escolar”. Assegura que el que cal és un “pla de xoc” per part de la Generalitat que eviti l’efecte fugida de determinats centres educatius, i que totes les escoles que reben diners públics es coresponsabilitzin i assumeixin alumnes de famílies amb perfils socials més desafavorits.“No hi ha innovació en una escola si no hi ha inclusió. No serveix de res un projecte innovador si no ho és per a tots els veïns del barri”, afirma.
Per Ramon Font, portaveu d’USTEC, el problema és que únicament són “les classes mitjanes”, les més informades, les que coneixen què és el projecte d’Escola nova 21 i això, assegura, “al final té uns efectes perversos”. En canvi, Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives del Deparament d’Ensenyament, defensa l’autonomia dels centres educatius com una eina “a favor de l’equitat” perquè contribueix a “donar la millor resposta possible als alumnes d’una escola”. Fins ara, gairebé mig miler d’escoles de tot Catalunya s’han adherit al projecte Escola nova 21, i d’aquestes un 16 % són centres d’alta complexitat.
Quotes de 435 € a Gràcia, i de 251 € a Nou Barris
L’informe del síndic també alerta del risc d’exclusió que poden comportar els costos d’escolarització en alguns centres, tant públics com concertats. Després d’analitzar el finançament privat de set escoles públiques de Barcelona han comprovat que les quotes que paguen les famílies (per materials escolar, sortides, colònies i l’AMPA) va dels 435 € d’una escola de Gràcia als 251 € d’un centre de Nou Barris. L’organisme també ha explicat que ha rebut desenes de queixes de famílies que es veuen obligades a pagar quotes “voluntàries” a l’escola concertada per pagar totes aquestes activitats i reclama un marc legal per regular-ho. Per la FAPAC, però, el problema no és la quota de les AMPA sinó “els recursos que doni el departament o el ministeri per poder fer front a les activitats extraescolars”. Asseguren que “les AMPA estan fent esforços per poder atendre que totes les famílies, tingui o no disponibilitat econòmica, puguin gaudir d’aquestes activitats”.
