Així és el Centre d'Internament per dins. Sales, finestres i passadissos enreixats. Habitacions compartides amb una pica i poc més. I al fons, un lavabo per a tots. Al sostre, desenes de càmeres de videogilància segeixen minut a minut els moviments de tothom. Dia i nit. Una estètica que recorda, i força, la d'una presó. És el primer cop que la premsa accedeix a un espai com aquest. Un símbol més dels canvis que hi vol introduir el Ministeri de l'Interior. La idea és que a patir d'ara només hi entrin els immigrants sense papers que tinguin antecedents penals. Ja sigui per delictes o faltes. És, segons el Govern, una manera d'apartar-los del carrer fins que se'ls expulsi als seus països d'origen. IGNACIO ULLOA, secretari d'Estat de Seguretat "Las personas sin papeles que tienen posibilidades de arraigo, ¿por qué meterlas en un centro de internamiento y generarles este trauma?" La mesura ja s'està aplicant. De fet, el 80% dels interns que hi ha a hores d'ara tenen antecedents. Un altre dels canvis es notarà en el dia a dia del centre. El Govern preten que les ONG assumeixin l'assistència als immigrants i que la policia s'encarregui només de la vigilància i la seguretat de les instal·lacions. A més, s'obrirà el recinte a aquelles entitats que ho demanin. I això inclou també el Síndic de Greuges. Durant anys Rafael Ribó hi ha intentat entrar-hi per fer-ne una inspecció però la Delegació del Govern sempre li ha barrat el pas. Ara ja ho podrà fer però des del govern li han llençat aquest avís. IGNACIO ULLOA, secretari d'Estat de Seguretat "El síndic tiene las puertas abiertas si viene a ayudar, pero aquí no se viene a hacer la tournée." Amb totes aquestes mesures, el Ministeri de l'Interior vol donar més transparència als centres d'internament. Unes instal·lacions que fa anys que estan envoltades de polèmica. L'última, fa uns dies. Quatre persones es van autolesionar per poder anar a l'hospital i endarrerir la seva expulsió.
Al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Zona Franca conviuen entre quatre i cinc persones en cada habitació. El lavabo és al final del passadís, compartit entre totes les habitacions més properes. També hi ha sales perquè els interns es comuniquin amb familiars i advocats, sempre a través d’una mampara de seguretat.
El secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, que ha encapçalat la visita al CIE, ha mostrat la voluntat que sigui la societat civil, a través de diverses ONG, la que es faci càrrec de la gestió d’aquests centres. La policia, ara mateix omnipresent dins les instal·lacions, passaria a assumir només tasques de seguretat i vigilància. Els professionals d’aquestes ONG també rebrien formació per saber com actuar en situacions d’emergència.
L’altre canvi important que es vol introduir en el funcionament dels CIE és que només hi entrin els estrangers amb antecedents penals. La llei permet internar-hi qualsevol que tingui decretada una ordre d’expulsió del país per no tenir la documentació en regla, però cada cop més la policia opta per deixar a casa aquells qui, malgrat no tenir permís de residència, sí que acrediten un arrelament social i un comportament d’acord amb la llei.
Els canvis trigaran uns mesos a fer-se realitat. El Ministeri de l’Interior ha d’acordar la nova normativa amb el Ministeri de Justícia i altres departaments implicats. També es canviarà el nom dels CIE pel de centres d’estada controlada d’estrangers.
El secret més ben guardat
Avui ha estat el primer cop que les càmeres han pogut entrar al Centre d’Internament per a Persones Estrangeres després de la inauguració, l’any 2006, per substituir les instal·lacions de la Verneda. Des de llavors, hermetisme total.
Malgrat les millores guanyades amb les noves instal·lacions, els grups de defensa dels drets humans van continuar amb les crítiques. Per exemple, durant les obres de construcció del nou CIE unes 120 persones van entrar-hi a dins per protestar. El balanç va ser de 59 detinguts.
En els darrers dos anys hi han mort dos interns. L’últim, un jove guineà la nit del 5 de gener. Segons l’autòpsia, per causes naturals, tot i que alguns interns denuncien que va ser per manca d’assistència mèdica.
Per evitar suspicàcies, el Ministeri de l’Interior va acordar que dos jutges visitessin periòdicament el centre i en comprovessin el funcionament. De moment, però, només hi han fet una inspecció i diuen que les instal·lacions estan millor del que esperaven.
En canvi, qui no hi ha pogut entrar és el síndic de greuges. Fa anys que Rafael Ribó ho intenta, però sempre topa amb la negativa de la Delegació del Govern, que argumenta que tot això ja ho ha fet el seu equivalent d’àmbit estatal: el defensor del poble. Avui el secretari d’Estat de Seguretat ha assegurat que totes les entitats i institucions que necessitin visitar el centre podran fer-ho, també el síndic de greuges, sempre que vingui a ajudar i no a fer espectacle.
Denúncies de violació dels drets humans
Les entitats d’ajuda als immigrants insisteixen que als CIE hi falta personal sanitari. A més, asseguren que als interns se’ls tracta com si fossin presos, quan només han comès una falta administrativa i estan pendents d’expulsió.
Actualment, al CIE de la Zona Franca hi ha dos interns en vaga de fam. A més, quatre persones es van autolesionar la setmana passada per poder anar a l’hospital i endarrerir la seva expulsió del país.
