compartir
(ACN) L’activista de 82 anys Blanca Serra ha entrat a declarar aquest dilluns davant la Fiscalia de Memòria Democràtica de Barcelona amb la intenció que el seu cas obri la porta a investigar i reparar nous casos de maltractaments policials durant el franquisme i la transició democràtica. És la primera vegada que un cas de tortures a la prefactura de la via Laietana arriba a la fiscalia. Serra, acompanyada d’entitats i activistes, s’ha mostrat decidida a explicar el seu cas i espera que serveixi per avançar en memòria democràtica. Ella i la seva germana Eva, ja morta, van patir maltractaments físics i psíquics.
Entitats i activistes li donen suport
Irídia, Òmnium i l’ANC donen suport a Serra, i l’han acompanyada a la Ciutat de la Justícia. Abans d’entrar a declarar, Serra ha dit que no confia gaire que el seu cas tiri endavant, però espera que serveixi per a altres casos i per reconvertir la comissaria de via Laietana en un espai de memòria.
La directora d’Irídia, Anaïs Franquesa, ha agraït a Serra la seva “valentia, perseverança i convicció”, igual que la resta de represaliats per la dictadura que “fa dècades que lluiten reclamant justícia”. Xavier Antich, president d’Òmnium, ha dit que en el cas de Blanca Serra s’ha aprofitat una “esquerda” per portar a la justícia “crims que no prescriuen”.
“La tortura és quan penses que pots morir”
Blanca Serra va presentar la denúncia al novembre. El seu cas és posterior a la mort de Franco i es va emmarcar en l’aplicació de la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals. El darrer arrest va ser per “ultratge a la unitat de la nació espanyola per exhibir una pancarta independentista” i va haver d’ingressar un mes a la presó de la Trinitat, on la van mantenir incomunicada “perquè no contagiés la resta de recluses”.
En la denúncia, Serra relata algunes de les situacions cruentes que va patir, com quan li van posar una bossa de plàstic al cap que li impedia respirar: “Arribes a pensar, bé ara és possible que em mori, i a més sola, perquè insistien molt en la idea que moriries sola perquè ningú es recordaria de tu”. També li van colpejar a la planta del peu amb una porra: “Mai m’hauria imaginat que això podia fer tant de mal”, va comentar l’activista antifranquista, que va apuntar que en un d’aquests episodis van trencar-li diversos dits del peu.
Van presentar la denúncia al novembre
La denúncia, presentada a la fiscalia el novembre passat, incloïa quatre detencions entre 1977 i 1982 en les quals suposadament es va practicar tortura, un període cobert per la llei de memòria democràtica.
El decret d’incoació es fonamenta en l’obligació establerta per la llei de memòria democràtica de “realitzar una investigació efectiva que satisfaci el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, principis aquests que són pilars del dret internacional dels drets humans”.
El ministeri fiscal, en actuacions anteriors, ja havia sostingut el criteri que, en aplicació de la nova llei, cal dur a terme una investigació efectiva per “garantir a les víctimes els seus drets a la veritat, la justícia i la reparació, amb independència del resultat final del procés”. No obstant això, en dues denúncies judicials prèvies, que tenien el suport de la fiscalia, els jutjats van arxivar els casos per considerar que estaven prescrits o emparats per la llei d’amnistia.
