La normalitat ha imperat en aquest CAP del Raval. Avui no s'hi ha acostat cap persona sense targeta sanitària i que amb el nou decret no se li reconeix l'assistència pública. ROSA MARIA ORTEGA, administrativa del CAP Raval Nord "Fins ara no hem trobat cap cas. La gent la setmana passada preguntava i volia informació." En total a Catalunya hi ha 600.000 persones que veuran limitat l'accés a la sanitat pública. D'aquests, 180.000 són immigrants en situació irregular. Per això, el Departament de Salut ha obert un període de mig any perquè aquest col·lectiu acrediti els tres mesos d'empadronament a Catalunya que s'exigeixen per rebre l'atenció sanitària bàsica. ALBA CUEVAS, SOS Racisme "És un pas endavant a la privatització d'un dret com és el de la salut.//No podem obviar que en un moment en què tampoc no estan arribant el gruix de persones estrangeres al nostre país continuen arribant. I vincular-ho a tenir tres mesos d'empadronament estem deixant a una part de la població fora." CARLES BERTRÁN, coordinador del CITE "Les persones estrangeres que resideixen a casa nostra són persones bastant joves. Són persones que malgrat la visió que es vol donar que col·lapsen la sanitat tots els estudis demostren que no són grans usuaris de la sanitat." MARISA TORRES "Yo soy immigrante y no estoy de acuerdo. Tenemos derecho de tener la salut para todos porque todos somos personas." Tot i que la Generalitat ja ha assegurat que s'atendrà tots els ciutadans, des d'UGT demanen l'objecció als facultatius i a l'administració al reial decret aprovat pel Govern espanyol. CAMIL ROS, secretari de Politica Sindical d'UGT Catalunya "Emplacem a la generalitat i al personal sanitari que faci objecció de consciència a aquesta llei. Tot i això no és suficient. Cal aconseguir que es canviï la llei i que la sanitat sigui pública per a tothom i que els controls de pressupostos no es facin a costa dels més dèbils." Segons UGT, a Catalunya, les persones excloses per la llei representen el 10% de la població.

El CAP de Raval Nord, un dels centres d’atenció primària que rep més persones immigrants, ha aplicat  amb normalitat i sense registrar incidències la nova normativa d’assistència a la  salut pública.  Fa dies que el personal administratiu del centre ha informat de la nova llei a aquells ciutadans que podrien veure’s afectats.

Tràmit de la targeta sanitària

El nou reial decret determina que els ciutadans empadronats que no tinguin dret a l’assistència, tindran només dret d’accés a les urgències, atenció als menors de 18 anys i atenció a l’embaràs i al part. En el cas de Catalunya, la Generalitat ja va anunciar que atendria tots els ciutadans que viuen al país.

Els estrangers nouvinguts podran demanar l’assistència sanitària a partir del moment en què puguin acreditar tres mesos d’empadronament continuat a Catalunya. En aquests casos, se’ls lliurarà una targeta sanitària individual i renovable anualment. Durant el primer any tindran accés a l’assistència bàsica (urgències, atenció als menors de 18 anys i atenció a l’embaràs i al part).  A partir de l’any d’estada reconeguda i continuada a Catalunya , s’ampliarà l’accés a l’assistència sanitària de metges especialistes.

En total, a Catalunya hi ha 600.000 persones que no han estat reconegudes per l’Institut Nacional de la Seguretat Social, de les quals 180.000 són estrangers sense permís de residència. La resta, les 420.000 amb ciutadania espanyola, hauran d’acreditar la seva condició d’assegurat davant l’INSS i així aconseguir l’assitència sanitària de ple dret.

Cautela en les primeres hores

Entitats com SOS Racisme o els sindicats CCOO i UGT veuen aquesta mesura com un pas per privatitzar el dret a la salut. UGT demana tant a la Generalitat com el personal sanitari que facin objecció de consciència a aquesta llei. Una primera mesura que ha d’anar acompanyada d’aconseguir revocar aquest decret i que es recuperi l’atenció sanitària global.