(ACN/Redacció) Algunes pràctiques sexuals augmenten la possibilitat de tenir una infecció per VIH. És el cas del chemsex, l’ús de substàncies per potenciar o allargar el plaer, principalment en homes gais o bisexuals. Aquesta pràctica multiplica per cinc el risc de tenir VIH. També augmenta les probabilitats de patir altres infeccions de transmissió sexual (ITS) com la gonorrea, la clamídia, la sífilis o l’hepatitis C.
El sexe químic porta problemes de salut física, emocional i sexual, així com també pot provocar addiccions. Els experts avisen que la seva pràctica va en augment i que cal agilitzar els processos per donar-hi resposta.
Fins a 100 pacients en l’últim any
La macroenquesta europea EMIS17 va mostrar que Espanya és un dels països amb una prevalença més alta de chemsex. Les dades són del 2017 —les últimes disponibles— i mostren que un 14 % dels homes que tenen sexe amb homes havien fet servir drogues estimulants amb finalitats sexuals en l’últim any a l’estat espanyol i que el 8% les havia fet servir les últimes setmanes.
La unitat de VIH de l’Hospital Clínic de Barcelona atén des del 2018 persones que fan aquesta pràctica. Fa el seguiment d’unes 300 persones, un centenar de les quals hi ha entrat en l’últim any. La doctora María Martínez-Rebollar, una de les principals responsables de la unitat, assumeix que la quantitat de gent que fa servir substàncies per allargar el plaer haurà augmentat: “Els mateixos usuaris et diuen que és més comú, que abans era més difícil trobar gent que practiqués ‘chemsex'”.
Javier Sotomayor, que practica chemsex i és pacient de l’Hospital Clínic, reconeix que les substàncies “són fàcils d’aconseguir” i que “se n’ha normalitzat l’ús”.
Aplicacions per lligar, mobilitat i estigma
Un informe del Ministeri de Sanitat del 2020, Abordatge del fenomen del chemsex, assenyala que la comprensió d’aquesta pràctica no pot “deslligar-se de les circumstàncies que afecten el col·lectiu gai”. “El col·lectiu LGTBI continua estigmatitzat. Històricament ha patit molt de rebuig per una societat heteronormativa”, apunta la doctora, que afegeix que tant les aplicacions per lligar com la mobilitat internacional en ciutats gay-friendly i on es fan grans esdeveniments d’oci “han canviat la manera de relacionar-se sexualment i afectivament en el col·lectiu”.
“Se’ns ha dit que el nostre sexe no està permès i això crea ansietat. Vivim en estat d’alerta. Hem patit violència i assetjament, i sentim que poden venir cap a nosaltres”, explica el Javier.
Problemes de salut física, emocional i sexual
Tot i que se sol començar en aquesta pràctica com a via d’escapament, per desinhibir-se o buscar el plaer, el chemsex pot tenir conseqüències en la salut física, emocional, sexual i, fins i tot, social. Tot i que no totes les persones desenvolupen conductes problemàtiques, sí que augmenten els riscos d’addicció o d’infeccions de transmissió sexual (ITS) per pràctiques com el sexe sense preservatiu.
També incrementa el risc de problemes de salut mental, com ansietat o conductes psicòtiques, com també pot afectar la salut sexual —entre un 20 i un 30 % de les persones que practiquen chemsex expressen dificultats per tenir sexe sense drogues— i el seu consum problemàtic també pot acabar impactant en la feina, la família i els amics.
A més, la doctora Martínez-Rebollar també avisa de la violència que es pot viure en la pràctica del chemsex i avisa que segurament es denuncia menys de la que hi ha. “S’assumeix que estar-se allà vol dir un sí definitiu i es passa per alt que s’ha de poder dir no en qualsevol moment”, explica.
Recursos en salut mental i formació
Els experts destaquen la necessitat de fer seguiment dels usuaris de sexe químic. L’abordatge específic d’aquesta pràctica dins de la unitat de VIH de l’Hospital Clínic té com a objectius, d’una banda, descriure aquesta realitat i els perfils i necessitats de les persones que el practiquen; i de l’altra, oferir a aquestes persones un seguiment més estret, amb cribratges més freqüents d’ETS, control del VIH i derivació a programes d’intervenció i recursos comunitaris si se’n detecta alguna conseqüència problemàtica, com una addicció.
Martínez-Rebollar destaca la gran feina de les entitats comunitàries, que van ser les primeres a veure aquest canvi en el patró de consum a la ciutat de Barcelona, que sobretot havien observat entre els treballadors sexuals. La doctora afegeix que falten recursos en salut mental i atenció a les persones amb addiccions i constata llistes d’espera llargues als centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS).
