Són imatges històriques: la primera patrulla amb plenes competències dels mossos d'esquadra a la ciutat. La mitjanit de l'1 de novembre de 2005 van agafar el relleu com a policia autonòmica a la ciutat, substituint la Policia Nacional. 2.614 efectius, repartits inicialment en deu comissaries, una per districte, afrontaven el repte de convertir-se en un cos de proximitat. JOAN CARLES MOLINERO, cap de la regió policial metropolitana de Barcelona "Nosaltres en fem un balanç en positiu no només perquè les dades acompanyen que són positives, en què hi ha clara disminució de la majoria de tipologies delictives sinó també per la percepció social que recollim del del teixit associatiu, dels botiguers, dels empresaris, de les entitats i associacions..." A banda de la proximitat, l'altra estratègia en la implantació dels mossos a Barcelona va ser la coordinació amb la Guàrdia Urbana. Una de les fórmules més visibles han estat les patrulles mixtes, operatiu que continua vigent en campanyes puntuals i per prevenir els furts al transport públic. Actualment a Barcelona hi ha un total de dotze comissaries i hi treballen uns tres mil agents. Uns efectius que són insuficients segons el Sindicat Autònom de Policia, que també reclama més recursos. IMMA VIUDES SÁNCHEZ, delegada sindical a Barcelona de SAP-UGT "Quan es va iniciar el desplegament es parlava de 4.000 agents. Barcelona encara té una manca d'efectius molt gran, hi ha comissaries que està sota mínims, i tot i així la ciutat tira endavant gràcies a la professionalitat dels agents." Al llarg d'aquesta dècada hi hagut operacions polèmiques i algunes actuacions de la Policia Catalana han estat qüestionades. JOAN CARLES MOLINERO, comissari cap de la regió policial metropolitana de Barcelona "Evidentment hi ha coses que s'han de corregir, de modular i coses que s'han de canviar, i en això no és que hi estiguem treballant, és que hi treballem constantment." Entre els casos més polèmics hi ha el desallotjament de la Plaça de Catalunya el 2011, el cas Esther Quintana, que va perdre un ull el dia de la vaga general o la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez al Raval. Un dels grans reptes de futur és aconseguir ser un cos més ben valorat, que sigui dinàmic i que s'adapti a una ciutat en constant transformació. El gran objectiu de fons continua sent el mateix, garantir la seguretat i mantenir la delinqüència a ratlla.

L’1 de novembre de 2005, els Mossos d’Esquadra es van fer càrrec de la seguretat ciutadana a la ciutat de Barcelona. El cos autonòmic va agafar el relleu de la Policia Nacional amb l’objectiu de reduir els delictes gràcies a una policia de proximitat, més coordinada amb la Guàrdia Urbana. Des de la policia catalana fan un balanç positiu d’aquests 10 anys, malgrat que també hi hagut operacions polèmiques i algunes de les seves actuacions han estat qüestionades.

“Surtin al carrer, estiguin atents al que passa al seu voltant, respectin els drets humans i facin ús de la llengua pròpia el país, no decebin els seus conciutadans”. Són les primeres ordres que van rebre els agents dels Mossos d’Esquadra de Montserrat Tura, aleshores consellera d’Interior, la nit en què la policia catalana assumia plenes competències en matèria de seguretat a Barcelona. A la mitjanit, ben puntualment, els cotxes patrulla van sortir de les 10 comissaries, una per districte, i van iniciar el patrullatge a la ciutat. Els Mossos van substituir la Policia Nacional amb la voluntat de convertir-se en una policia més moderna i propera al ciutadà. En total, 2.614 efectius que afrontaven el repte de convertir-se en un cos de proximitat a Barcelona. El balanç que fa d’aquesta dècada l’actual cap de la regió policial metropolitana de Barcelona, Joan Carles Molinero, és positiu i “no només perquè les dades acompanyen, amb una clara disminució de la majoria de tipologies delictives, sinó també per la percepció social que recollim del teixit associatiu”. El 65% dels delictes que es produeixen a la ciutat són de “baixa intensitat”, és a dir, furts o petits robatoris. I segons les xifres dels Mossos d’Esquadra, s’han reduït considerablement. Un exemple el tenim en el pla de xoc que es va fer per aturar aquests tipus de delictes al metro i al conjunt del transport públic. Segons explica el comissari Molinero, el 2009 es van disparar els robatoris, sobretot a la xarxa de metro, “de manera preocupant”. L’operatiu de xarxa, en què patrullen conjuntament amb la policia local, ha aconseguit revertir aquest fenomen. Coordinació amb la Guàrdia Urbana A banda de la proximitat, l’altra estratègia en la implantació dels Mossos a Barcelona va ser la coordinació amb la Guàrdia Urbana. Una de les fórmules més visibles han estat les patrulles mixtes, operatiu que continua vigent en campanyes puntuals com el Nadal o les festes de Gràcia i Sants. Des del Sindicat Autònom de Policia (SAP-UGT) en fan una anàlisi més crítica perquè consideren que el desplegament es va fer en un “temps rècord i a corre-cuita”. Segons la delegada sindical de Barcelona, Imma Viudes, aquesta és la primera ciutat del món en què s’ha fet un canvi de policia en només un any. Reivindicacions sindicals Actualment a Barcelona hi ha un total de 12 comissaries i hi treballen uns 3.000 agents. Segons el SAP-UGT, Barcelona té una manca important d’efectius. Denuncien que algunes comissaries estan “sota mínims” i recorden que inicialment la fita que es va fixar eren 4.000 agents, un miler més dels que hi ha actualment. També diuen que hi ha un dèficit de recursos materials. La història de la policia no ha estat exempta de polèmica i episodis qüestionats. Des del cos policial es reconeix que “hi ha coses que s’han de corregir, de modular, i coses que s’han de canviar”, però diuen que aquesta és justament la filosofia del cos i que hi treballen constantment. Entre els capítols més controvertits hi ha el desallotjament de la plaça de Catalunya el 27 de maig de 2011; el cas d’Ester Quintana, que va perdre un ull el dia de la vaga general; o la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez al Raval.