És una de les seves possessions més preuades, ara mateix. El permís de residència d'en Mahbubur li permet estar un any més a Barcelona fent el que més li agrada, estudiar. Aquest jove de 19 anys va arribar a la ciutat gràcies al reagrupament familiar que va demanar el seu pare. Amb la crisi, però, aquest va perdre el negoci i finalment va haver de tornar a Bangla Desh. En Mahbubur va decidir quedar-se a Barcelona i va estar vivint dos anys sense papers i amb el dubte de ser deportat un dia al seu país. MAHBUBUR ABBAS "Me preocupa, a ver si un dia en el cole me dicen, no puedes venir más, tenia esta preocupación pero la superé, hasta que no me lo digan, no me voy a preocupar, nunca me lo han dicho, qué suerte." Ara fa uns mesos a en Mahbubur se li va afegir un altre maldecap. Una nit, de camí a casa, va ser identificat per la Policia Nacional, el seu permís estava caducat i va passar la nit a la comissaria. SOS Racisme va veure, en la detenció, un exemple del que s'anomena una identificació per motius de perfil ètnic i va interposar una reclamació al Ministeri de l'Interior. ALICIA RODRÍGUEZ, SOS Racisme "Pot haver una detenció cautelar sempre que hi hagi un procediment d'expulsió ja obert anteriorment, en el cas del Mahbubur no podem dir que existís aquest procediment anteriorment. El més adient seria que no existís una llei que només regulés un col·lectiu pel fet de tenir un origen diferent." Per renovar el seu permís, en Mahbubur ha d'aconseguir un contracte de 40 hores que a més li permeti seguir estudiant. Ell és molt optimista, però, segons SOS Racisme, és un exemple de com la llei d'estrangeria s'imposa per motius econòmics i no humans.

Aquest dissabte és el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa. La plataforma Pobresa Zero ha adreçat un manifest de 12 punts als partits polítics. Una de les demandes és que deroguin la Llei d’estrangeria i tanquin els CIE, perquè les 3.200 entitats signants del manifest consideren que es creen “ciutadans de segona”.

Mahbubur Abbas és un jove de 19 anys que va arribar a la ciutat gràcies al reagrupament familiar que va demanar el seu pare. Amb la crisi, però, aquest va perdre el negoci i finalment va haver de tornar a Bangla Desh. En Mahbubur va decidir quedar-se a Barcelona i va estar vivint dos anys sense papers i amb el dubte de ser deportat un dia al seu país. Si bé es de tarannà optimista en Mahbubur patia que algun dia a l’escola algú li pogués arribar a dir que ja no podia tornar. Ara el seu objectiu és estudiar direcció d’empreses i poder un dia tirar endavant el seu negoci.

Ara fa uns mesos, a en Mahbubur se li va afegir un altre maldecap: una nit, de camí a casa, va ser identificat per la Policia Nacional. El seu permís estava caducat i va passar la nit a la comissaria. SOS Racisme va veure, en la detenció, un exemple del que s’anomena una identificació per motius de perfil ètnic i va interposar una reclamació al Ministeri de l’Interior. “Pot haver una detenció cautelar sempre que hi hagi un procediment d’expulsió ja obert anteriorment, però en el cas del Mahbubur no podem dir que existís aquest procediment anteriorment. El més adient seria que no existís una llei que només regulés un col·lectiu pel fet de tenir un origen diferent”, explica Alicia Rodríguez, de SOS Racisme.

Per renovar el seu permís, en Mahbubur ha d’aconseguir un contracte de 40 hores que a més li permeti seguir estudiant. Ell és molt optimista, però, segons SOS Racisme, és un exemple de com la llei d’estrangeria s’imposa per motius econòmics i no humans.