compartir
La població estrangera pateix bretxa salarial a Barcelona. Ho confirma un informe de l’Ajuntament de Barcelona que constata que de mitjana les persones de nacionalitat estrangera cobren un 21,7 % menys que els nascuts a l’estat. L’estudi recull que el salari mitjà d’un treballador de nacionalitat espanyola és de 2.303,1 € al mes mentre que els estrangers cobren 1.803,4 €.
La bretxa es fa encara més evident en el cas dels procedents d’Àsia i Oceania: el seu salari és fins a un 35 % més baix (1.501,3 €). En canvi, si ens fixem en els nord-americans que treballen a la ciutat, cobren de mitjana un 44,6 % més (3.329,5 €).
Treballs de qualificació baixa, tot i l’alt nivell educatiu
La diferència salarial s’explica, en bona part, pels llocs de treball que ocupen les persones estrangeres, que acostumen a ser de qualificació baixa i nivells alts de precarietat. Per exemple, sis de cada 10 treballadores de la llar i les cures són dones estrangeres.
Això contrasta amb el nivell educatiu de la població estrangera, perquè el 43 % té estudis universitaris o de formació professional, de manera que algunes persones ocupen llocs de treball per als quals estan sobrequalificades.
En aquest sentit, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Raquel Gil, accepta que l’Administració pública ha d’entomar reptes com ara agilitzar l’acreditació de competències i l’homologació de títols per “aprofitar el talent de les persones que s’incorporen” al mercat laboral i perquè ho facin “en millors llocs de feina”.
Gairebé la meitat del salari, per pagar el lloguer
Segons aquest informe, el 70 % de la població migrant a Barcelona viu en habitatges de lloguer, enfront del 20 % dels nascuts a l’estat. A més, constata que les llars d’origen estranger destinen de mitjana una major part dels ingressos a pagar-lo: un 49 % de tot el que guanyen ho gasten a pagar el lloguer de l’habitatge.
Els mecanismes de protecció social, menys eficaços
El document fa palès que les ajudes econòmiques públiques, a l’hora de reduir la pobresa, són més eficaces per a la població nascuda a l’estat que per a l’estrangera. Les ajudes fan baixar el risc de pobresa en 32 punts en el cas de la població espanyola, mentre que en el cas de l’estrangera, només cinc.
El motiu és que el sistema protegeix les persones que tenen un vincle constant i formal amb el mercat laboral, perquè les ajudes amb més pes són les de l’atur i les pensions. Els qui han treballat de manera irregular o no poden accedir a un lloc de feina només poden rebre altres prestacions que la comissionada de Drets Socials, Sonia Fuertes, admet que són d’emergència o insuficients.
