La població de Barcelona se situa en 1.732.066 persones, el valor més elevat des del 1986. Segons la lectura del padró municipal d’habitants de l’1 de gener de 2025, el nombre de residents a la ciutat ha crescut un 1,7 % respecte de l’any anterior. Per tercer any consecutiu, la població creix —tot i que a un ritme més lent—, i consolida la tendència a l’alça iniciada el 2023 després de dos anys de retrocessos per la frenada associada a la pandèmia.
El salt endavant és generalitzat, tots els districtes i gairebé tots els barris tenen augments de població. El factor que impulsa aquest creixement és la immigració, que suma 46.000 persones. Aquest informe també mostra que el saldo vegetatiu continua sent negatiu (moren més persones de les que neixen). Només a Ciutat Vella, per segon any consecutiu, hi ha més naixements que defuncions.
Guanyen pes les dones centenàries
L’estructura per sexes indica un predomini de les dones que s’intensifica a partir dels 45 anys i és molt marcat en edats avançades. L’edat mitjana de la població continua estabilitzada al voltant dels 44,4 anys. Un altre cop, les persones centenàries assoleixen un màxim: en són 1.104, un 9,6 % mes que un any enrere. D’aquestes, 8 de cada 10 són dones.
El nivell formatiu dels residents també continuen a l’alça. Un 36,9 % dels empadronats dels 16 anys en amunt té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. En aquest cas, s’accentua el diferencial entre homes (34,7 %) i dones (38,9 %).
70 dels 73 barris guanyen residents
Per barris, la població ha augmentat a 70 dels 73. Només ha caigut a la Vila Olímpica del Poblenou, les Tres Torres i Can Peguera. Per contra, els que experimenten més creixement són la Clota —que supera el miler de residents per primera vegada— i la Marina del Prat Vermell, on “s’estan construint nous habitatges que atreuen nous pobladors“, segons ha explicat Maria Jesús Calvo, responsable del departament d’estadística i difusió de dades de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament.
Més població nascuda fora de Barcelona
Les dades constaten que només un 45 % dels barcelonins han nascut a la ciutat. El 2019 va marcar el tomb i per primera vegada el nombre d’empadronats no nascuts a la ciutat va ser superior al dels nascuts a la ciutat. Ara n’hi ha 340.115 que han nascut a l’estat però no a Barcelona i 612.529 més van néixer a l’estranger.
Dels nascuts a l’esranger, més de la meitat (53,8 %) han nascut al continent Americà. Amb gairebé 50.000 persones, l’Argentina és el principal país de naixement dels nascuts a l’estranger. La resta de països d’origen més nombrosos són, per ordre: Colòmbia, el Perú, Veneçuela, el Pakistan, el Marroc, l’Equador, Itàlia, Hondures i la Xina.
Per segon any consecutiu la població de nacionalitat espanyola augmenta, amb una taxa modesta (0,4 %) però significativa des del punt de vista simbòlic, perquè aquest bienni de creixement posa fi a vuit anys consecutius de descensos.
Diversitat de nacionalitats
La població estrangera exerceix un paper clau en la dinàmica demogràfica de la ciutat. Amb un increment del 5,7 %, el nombre d’empadronats de nacionalitat estrangera s’acosta als 460.000, un 26,4 % del total de la població. La diversitat de nacionalitats es manté com un dels trets distintius de Barcelona: a banda de l’espanyola, hi conviuen persones de fins a 182 nacionalitats diferents, dues més que el 2024.
La distribució territorial d’aquesta població és desigual: en valors absoluts, els districtes amb més residents de nacionalitat estrangera són l’Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella. En valors relatius, però, Ciutat Vella destaca clarament, amb un 54,8 % de la població que no té nacionalitat espanyola. La població estrangera és relativament jove en comparació amb l’espanyola i mostra una estructura per sexe relativament equilibrada, amb una lleugera majoria d’homes i una notable variabilitat segons la nacionalitat.
El 43 % dels estrangers té estudis superiors
El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona és molt divers atenent a l’origen. En conjunt, un 43,1 % dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior. Per continent d’origen, europeus i americans són els més nombrosos. Les nacionalitats més abundants continuen sent la italiana, la colombiana i la pakistanesa.
Més persones per domicili
En la lectura del padró de l’1 de gener del 2025 s’observa que els ciutadans empadronats a la ciutat
viuen en 681.087 domicilis, amb una mitjana de 2,48 persones per habitatge. L’any passat, n’eren 2,45. “Els habitatges estan ocupats per més persones i veiem que no es tracta de famílies extenses”, explica la responsable del departament d’estadística i difusió de dades, que afegeix que aquesta lleugera pujada pot reflectir models com el lloguer per habitacions.
