Quantes vegades ens haurem lamentat, o no, que s’espatlli el cap de setmana. Que després d’una setmana de sol arribi dissabte i plogui, o que aquell esdeveniment que fa mesos que esperem quedi “incomprensiblement” aigualit per la pluja.
La realitat és que la percepció ens enganya. De fet, si analitzem tota la sèrie de dades de l’Observatori Fabra (1913-2018) veurem com els dies de pluja que cauen en cap de setmana representen prop d’un 28,9 % del total. Us pot semblar molt, però la veritat és que dissabte i diumenge ocupen dos dels set dies de la setmana, és a dir, un 28,6 %. De fet, tots els dies de la setmana tenen aproximadament el mateix pes en els dies de pluja setmanals.
L’estadística no falla. És com quan tirem una moneda a l’aire. La probabilitat que surti cara o creu és exactament del 50 %. Però és clar, pot passar que, si agafem un número més reduït de “tirades” de moneda, el tant per cent de cares, o creus, sigui superior a l’altre. O no us ha passat més d’una vegada que han sortit quatre cares seguides?
I així sí, hi ha una part de la nostra percepció que té raó. Toca creu. I estan sortint més creus que cares darrerament al temps dels caps de setmana. Si agafem una mostra més reduïda (els darrers sis anys), resulta que el percentatge de dies de pluja que cau en dissabte o diumenge es dispara fins al 33,3 %, una mica més del que tocaria. I si només agafem el present 2018 la dada arriba al 37 %.
De fet, aquest present 2018 ha plogut ja (en algun moment, sigui dissabte, diumenge o tots dos) en 19 dels 34 caps de setmana d’aquest 2018, gairebé un 56 %, però si agafem estrictament els caps de setmana de febrer a maig trobarem pluja en 13 dels 17 caps de setmana, un 76 %.
Com sempre, la perspectiva ens traeix i l’estadística no falla. Bé és cert que hem tingut períodes inestables molt freqüents i que, especialment aquest any, els caps de setmana de primavera s’han vist aigualits més d’un cop, però si obrim la mirada i mirem el global de la sèrie de dades ens n’adonarem que, en realitat, és simplement un període en què la moneda s’ha decantat més per la creu que per la cara.
Com acostuma a passar, només recordem allò que ens molesta. Plans anul·lats, bodes aigualides, aquella barbacoa que no vas poder fer, però quan la moneda torni a marcar cara i tornin els caps de setmana de sol, ningú no pensarà que l’aletorietat de la meteorologia i les matemàtiques estaran compensant l’estadística.
