"Mira se, mueven! Qué asco..." Són els habitants més molestos del número 248 del carrer de Cristóbal de Moura. Ja fa mesos que els veïns de pràcticament tot el bloc hi han de conviure forçosament. Primer van ser les paneroles, però aviat van arribar les xinxes. Amb l'agreujant que surten a les nits i s'alimenten de sang. Les marques de les picades són ben visibles a la cara d'un dels fills de la Maya. MAYA NÚÑEZ "Cuando son muy pequeñas no se ven. Y empiezan a andar por la noche, cuando tú te acuestas te caminan. Y ahora tenemos un problema. Ellos van al cole y ya llevan las mantas. Si hay chinches en la casa y llevamos las mantas, esto se va a propagar, llevaremos las chinches al cole." Al pis de la Carola, que té sis fills petits, han empaquetat la roba en bosses d'escombraries perquè no s'ompli de xinxes. Viuen en un dels pisos més afectats. CAROLA FREITAG "Cada noche con la linterna, vigilando a mis hijos, que no les de tiempo para morder. A mi también, en mi cama a veces hay tres, cuatro, las tengo que matar... No podemos vivir así." Alguns dels pisos ja han estat desinfectats diverses vegades, però els insectes tornen. Els veïns demanen rapidesa. Han intentat combatre la plaga amb els seus mitjans però no se'n surten. CONCEPCIÓN MAURÍN "Pero yo no veo el nido, ni sé de dónde vienen, no por dónde, no. Yo tengo el marco del cuarto de baño lleno de cagadas de cucaracha. Limpio ahora y a los cinco minutos vuelvo a tener." Algunes de les famílies van rebre aquests pisos a través dels serveis socials perquè havien estat desnonades. Tenen pocs recursos i els és difícil trobar un altre lloc on viure. Ja han hagut de llençar diversos mobles i matalassos infectats. Un fet, diuen, que està afectant la seva economia familiar.

Primer van ser les paneroles, però aviat van arribar les xinxes. Aquests animals han colonitzat l’edifici i els veïns no troben cap solució efectiva per poder-se’n desempallegar. “No veig el niu, no sé ni d’on vénen. Tinc el bany ple de cagades. Netejo ara i al cap de cinc minuts en torno a tenir”, explica la Concepción Maurín, una de les afectades.

Aquests insectes surten durant la nit per alimentar-se de sang i les marques de les picades són ben visibles a la cara de molts dels veïns del bloc. La família de la Maya Núñez, una de les inquilines del bloc, es desperta sovint amb marques: “Quan són molt petites no es veuen. Comencen a caminar durant la nit, quan te’n vas a dormir notes com et caminen per sobre“.

N’hi ha que han decidit empaquetar la roba en bosses d’escombraries perquè no s’omplin d’aquests insectes, i fins i tot alguns han hagut de llençar diversos mobles i matalassos infectats. Moltes de les famílies van rebre aquests pisos a través dels serveis socials perquè havien estat desnonades. Tenen pocs recursos i els és difícil trobar un altre lloc on viure. Els veïns exigeixen una desinfecció urgent però l’Administració està estudiant quina és la solució més efectiva.