Des que l’enginyer Ildefons Cerdà va concebre la plaça de les Glòries com l’epicentre de Barcelona fins als nostres dies, han passat 166 anys de cronologia que han culminat amb la inauguració d’una plaça més verda, amb espais d’estada i preferència per al vianant, la mobilitat sostenible i el transport públic. Pel mig, Glòries ha estat objecte de debat, incertesa i, sobretot, molts anys d’obres. Tant és així, que la seva aparença ha anat canviant radicalment fins al punt de ser pràcticament irreconeixible si ho comparem amb com és en l’actualitat.
El tambor: un gran anell viari
Als anys 70 els cotxes ja s’havien fet seva la plaça per la construcció de dos ramals viaris elevats i una passarel·la per a vianants. De cara als Jocs Olímpics del 92, es va anar més enllà amb l’aixecament del tambor, un gran anell viari que va incrementar l’entrada de cotxes a la ciutat, però també el soroll i les queixes veïnals. A l’interior, hi havia un aparcament i un jardí.
Obres que es fan interminables
A partir del 2003, l’Ajuntament es va replantejar les necessitats de l’espai i es va apostar per un nou projecte. El 2007 es va encetar un procés participatiu i el 2008 es van tirar a terra els murs perimetrals del tambor, una actuació que va durar fins al 2016.
Endarreriments i despeses de mai no acabar
En quatre dècades, aquest punt de la ciutat ha estat objecte de grans reestructuracions urbanístiques que han suposat unes despeses molt elevades per als pressupostos municipals. Les aturades i endarreriments de les obres han creat tensions amb els veïns.
Obertura del túnel
L’abril de 2022 va arribar un dels dies més esperats: l’obertura del túnel d’entrada a Barcelona, cosa que recuperava la normalitat viària després de set anys d’obres. Cinc mesos enrere, el túnel ja s’havia obert en sentit Besòs.
Les vies emergeixen del terra
L’últim gran canvi pel que fa a la mobilitat a les Glòries va ser l’arribada del tramvia fins a Verdaguer, que va suposar la creació d’un tram en ziga-zaga perquè els combois poguessin travessar la plaça. D’aquesta manera, les vies tornaven a tenir presència en aquest encreuament de la ciutat. A mitjan del segle XIX, quan ni tan sols Cerdà havia ideat l’espai, la línia del tren Barcelona-Granollers passava per aquest mateix punt. De mica en mica es van anar soterrant i, coses del destí, les vies acabarien recuperant el protagonisme gairebé dos segles després.
La part de muntanya, pendent
Tot i la inauguració, encara està pendent la banda muntanya del parc, on està previst fer un balcó urbà. Per fer-ho possible, però, cal enderrocar habitatges on encara viuen una vintena de famílies. L’Ajuntament ja ha aprovat la reparcel·lació i està previst que l’enderroc es faci al llarg del 2025.
