LAIA ORTIZ, tinenta d'alcalde de Drets Socials "Per primera vegada la salut mental no és diguéssim la germana pobra de les polítiques de salut i de les polítiques de benestar social. No podrem treballar per la cohesió social de les persones vulnerables si no treballem l'empoderament, si no treballem el combatre l'estigma i si no treballem una bona atenció".
En un acte conduït per Ràdio Nikosia, una emissora formada per persones amb problemes mentals, el govern municipal ha explicat el pla i n’ha indicat algunes mesures concretes, com l’ampliació dels recursos als centres de salut mentals infantils i juvenils, la incorporació de les entitats de salut mental en les convocatòries d’adjudicació d’habitatges o la creació de la figura de l’educador de carrer per detectar persones afectades.
Per elaborar les estratègies a seguir, l’Ajuntament ha tingut en compte el Pla d’acció europeu sobre salut mental (2013-2020), de l’Oficina Regional de l’OMS per Europa, i també el Pla integral d’atenció a les persones amb malaltia mental, que va aprovar la Generalitat el 2010.
La salut mental, una prioritat
La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha dit que, per primera vegada, la salut mental no és “la germana pobra de les polítiques de salut i de les polítiques de benestar social” i ha explicat que no podrem treballar per la cohesió social “si no treballem per combatre l’estigma”.
Segons dades del consistori, un 12 per cent de la població patirà algun trastorn mental en el futur, un fet que s’explica per l’increment de les desigualtats socials, l’elevat índex d’atur o la soledat d’alguns col·lectius.