(ACN) Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha conclòs que donar el pit i no el biberó s’identifica amb l’ideal de “bona mare” als comentaris Instagram. El treball identifica que el discurs predominant sobre la lactància contrasta amb la realitat quotidiana de moltes dones, condicionada per condicions socials i econòmiques estructurals. El fet és que tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana fer lactància exclusiva durant els primers sis mesos del nadó, el permís maternal a Espanya és de 19 setmanes. En aquest context, els comentaris sobre el tema reflecteixen les tensions entre la representació idealitzada de la maternitat i les experiències reals de moltes mares, i això es converteix en camps de batalla simbòlics.
L’estudi analitza els continguts, temàtiques i valors subjacents de 592 comentaris en 15 publicacions de cinc comptes d’Instagram centrats en maternitat i lactància, amb milers de seguidors.
Sentiment de culpa i pressió social
La recerca ha detectat quatre tendències, la primera de les quals són expressions de culpa i sacrifici associades a la lactància. En aquest sentit, moltes dones expressen sentiments de frustració per no haver pogut mantenir la lactància natural exclusiva en tornar a la feina, mentre que d’altres expliquen que s’han sacrificat, fins al punt de sentir dolor físic, per mantenir-la el màxim temps possible.
En segon lloc, hi ha relats sobre les pressions socials per ajustar-se al cànon tradicional de “bona mare”. Expliquen que se’ls ha qüestionat per part de pediatres i criticat i jutjat per part de familiars. En tercer lloc, hi ha discursos que reflecteixen una representació limitada de la diversitat familiar i social, ja que s’emmarquen majoritàriament ten un model de família tradicional (heteronormatiu). En quart i últim lloc, diversos comentaris expressen sentiments de solitud de les dones en les tasques de la criança i emfasitzen que els pares hi participen de manera limitada.
Influenciadores amb poca consciència crítica
Segons la investigadora Mittzi Arciniega, el paper de les mares influencers està carregat de contradiccions perquè, d’una banda, es presenten com a expertes en maternitat, criança o lactància i donen consell i suport a altres dones, però de l’altra participen en dinàmiques pròpies de l’economia digital. “Moltes d’elles utilitzen els seus comptes a Instagram com a font de reputació social o, fins i tot, per treure’n un rèdit econòmic”, ha destacat.
D’altra banda, la coautora de l’estudi, Sílvia Escobar, apunta que tot i que les mares expressen a les xarxes les dificultats que els suposa compatibilitzar la seva diària amb la lactància i criança dels seus fills, ho conceben majoritàriament com a problemàtica individual i no ho atribueixen a mancances socials estructurals del model neoliberal i patriarcal. Per això, l’estudi conclou que aquests espais “tenen un escàs potencial per generar consciència crítica i per apoderar les dones en la defensa dels seus drets”.
