Cap de setmana de molta afluència a les piscines a l’aire lliure de la ciutat com la del Club Natació Atlètic-Barceloneta (CNAB), on la calor intensa ha fet que alguns dies s’hagi hagut de penjar el cartell d’aforament complet. Aquí, quan no queda ni una gandula lliure es tanca l’accés, excepte als socis de l’associació. És un club amb molta història, que els darrers anys, també està vivint de prop el fenomen de l’arribada d’expats a la ciutat.
Una piscina de barri amb història i memòria
Es tracta d’una piscina amb història i molta càrrega sentimental. Molts dels socis més veterans acumulen entre 30 i 50 anys d’antiguitat i alguns, fins i tot, han arribat als 75. Són socis que encara practiquen el takatà, l’esport nascut al club l’any 1914, semblant al vòlei però que es juga amb una pilota de tenis. Una tradició que contrasta amb el fenomen dels expats, que també ha arribat aquí. Malgrat tot, els habituals asseguren que l’essència de barri encara s’hi manté. Manel Àngel Bernal, soci amb 50 anys d’antiguitat, defensa que “el club continua sent igual, encara que vingui gent de fora, mirem de conviure el millor possible, però vaja, l’essència de club de barri, no s’esborrarà mai a la vida.”
Els “nous” socis també gaudeixen de l’autenticitat
Al club també hi ha molts socis que venen de la resta de la ciutat, de barris com els de Sarrià o el Poblenou, per exemple. La majoria coincideixen a apuntar que els socis més veterans els han acollit molt bé i que el club es beneficia d’aquesta barreja. Així ho explica en José Manuel López, soci de fa més de cinc anys. “Això és guapíssim, perquè som aquí i estem barrejats, et miren i t’acullen molt bé, i sempre ens sentim molt benvinguts, jo i la meva filla, amb els fills dels locals, del barri.”
Els no socis també formen part del club
Una de les particularitats del CNAB és que els preus dels socis i dels no socis, es marquen al Ple de l’Ajuntament. Qui vulgui entrar al recinte, i no sigui soci, ha de pagar una entrada general que ara costa 16,11€ i que dona dret a accedir a les tres piscines exteriors del recinte, a la zona del gimnàs i a entrar i sortir quan un vulgui de primera hora del matí fins al vespre. La Núria Pasqual no és sòcia però venia al club de petita, “Jo els pago, perquè a més a més tens l’opció d’estar aquí una estona, te’n vas a casa a dinar, si no vius gaire lluny, i després a la tarda torno fins que se’n va el sol. Veure marxar el sol en aquest ambient… jo els pago segur.”
