Escolta aquesta notícia

La gran apagada del 28 d’abril passarà a la història per la seva excepcionalitat. De la mateixa manera que recordem la pandèmia amb imatges dels carrers deserts, la fallada elèctrica ens ha deixat imatges també inèdites d’una Barcelona a les fosques, amb vianants caminant amb lots pel carrer i conductors circulant amb precaució per l’absència de semàfors.

Més enllà de la jornada anormal que es va viure, també es van produir petites històries que mereixen ser destacades. Una va ser la intervenció d’un agent dels Mossos d’Esquadra, el David, que va pujar una dona a collibè 11 pisos a Sant Adrià de Besòs. La veïna té problemes de mobilitat i sense electricitat ni, per tant, ascensor no hi havia altra manera que pogués arribar a casa seva.

Com ja és habitual en capítols de crisis, van ser moltes les mostres de solidaritat espontània. En destaquem, per exemple, la de dos veïns de Barcelona que van decidir demanar unes armilles a uns paletes i posar ordre al caos circulatori a la cruïlla de Comte d’Urgell amb Aragó: van ser guàrdies urbans per un dia.

En companyia de la ràdio

A falta d’electricitat i internet, els aparells més buscats van ser els més antics. Moltes botigues es van quedar sense existències de transistors per poder seguir l’actualitat. Feia molt temps que de ben segur no se’n venien tants. Van perillar també els estocs de piles, lots i espelmes.

També hi va haver qui no va comprar un transistor però en va acabar compartint un. L’Adelaida, de 75 anys, va baixar a la cruïlla del carrer de Casanova amb la Gran Via amb una ràdio antiga i unes cadires. Fins a un centenar de persones s’hi van acabar aplegant al voltant. Per una estona, es va recuperar una imatge de vida comunitària.

I arribats o aterrats d’una altra dimensió un grup de veïns del carrer de Ramón y Cajal es van prendre l’apagada amb humor, cosa que feia falta. Els seus barrets de paper de plata volien actuar com a punts de wifi i van animar la gent a seure amb ells per trobar cobertura. Un altre cop es demostra el poder terapèutic de la vida veïnal.

Comparteix a: