compartir
La pesta porcina africana (PPA) s’ha tornat a detectar a Espanya per primer cop des del novembre del 1994. Se n’ha confirmat un brot amb origen a Cerdanyola del Vallès, a tocar del Parc Natural de Collserola, amb diversos porcs senglars morts. Tot plegat ha generat una crisi sanitària important, amb conseqüències de caràcter econòmic.
En pocs dies, una malaltia animal que feia més de 30 anys que no apareixia a Espanya s’ha tornat d’actualitat. Però què sabem de la pesta porcina?
Què és la pesta porcina africana?
El virus de la pesta porcina africana és altament contagiós i afecta el porc domèstic, el porc senglar europeu i el facoquer africà. Un aspecte important a destacar és que la malaltia no afecta l’ésser humà de cap de les maneres, ni per transmissió per contacte ni per consumir carn de porc o de senglar. En aquest sentit, cap animal que no sigui porcí no pot desenvolupar la malaltia.
Algunes formes del virus de la PPA presenten una virulència elevada que pot produir la mort dels animals en un període de dos a 10 dies des de la infecció. A més, la mortalitat de la malaltia pot arribar a ser del 100 % dels porcs afectats.
Com es transmet i quins són els símptomes?
El virus entra a l’organisme dels animals per via oronasal (boca i nas), tot i que també és possible l’entrada a través d’altres rutes com la cutània, la subcutània, la intramuscular i la intravenosa. El període d’incubació és de tres a 21 dies. El virus es desplaça per via sanguínia i provoca lesions hemorràgiques greus que finalment provoquen la mort de l’animal en poc temps.
Les principals vies de transmissió de la pesta porcina africana són:
- El contacte d’animals infectats amb porcs i senglars sans. La transmissió es produeix a través d’excrecions (sang, saliva, secrecions oculars i nasals, aire, femtes, orina i semen).
- La ingestió d’aliments contaminats amb el virus.
- El contacte dins de vehicles de transport de bestiar o amb material veterinari.
- A través d’elements d’ús personal com la roba, el calçat i les rodes dels vehicles, entre d’altres, que poden transportar el virus fora dels espais naturals.
- La parasitació per paparres.
Hi ha vacuna contra el virus de la PPA?
No hi ha una vacuna específica contra el virus, a causa de la manca d’anticossos neutralitzants davant d’una infecció. La pesta porcina africana és una malaltia inclosa dins de la llista de malalties terrestres notificables de l’Oficina Internacional d’Epizoòties (OIE) i, per tant, de declaració obligatòria.
Com s’està controlant?
El brot de pesta porcina africana ha obligat la Generalitat de Catalunya a crear dos radis de protecció: un perímetre de control de sis quilòmetres al voltant de l’àrea dels primers animals infectats en el qual s’ha prohibit l’entrada a la població, excepte per als residents; i un segon radi de vigilància i restriccions de 20 quilòmetres, que és el que afecta el Parc Natural de Collserola.
Per determinar els perímetres d’exclusió s’ha tingut en compte el tipus de desplaçaments que fan els porcs senglars. Segons els experts consultats per betevé, es tracta d’animals que es mouen generalment per les mateixes àrees i si disposen de menjar i aigua es desplacen pocs quilòmetres. “Normalment acostumen a fer distàncies curtes de fins a 10 quilòmetres“.
Aquest brot localitzat a Collserola i els seus entorns es pot escampar de diferents maneres a altres comarques catalanes. Per tant, s’han de prendre mesures com el control del moviment dels porcs senglars i l’eliminació de restes de menjar contaminat pel virus als espais naturals. La Generalitat també recomana no tocar mai un porc senglar mort i avisar de seguida els Agents Rurals.
Quins municipis afecta?
El perímetre de sis quilòmetres considerat el focus del brot inclou una dotzena de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona: Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental).
A aquestes localitats s’ha tancat de forma total l’accés al medi natural, així com les activitats de caça i treballs forestals.
A banda, també s’han aplicat mesures a un radi més ampli de 20 quilòmetres, on s’han limitat les activitats de lleure, les de caça i les vinculades a la biodiversitat, incloent-hi l’accés a tot el Parc de Collserola.
Les mesures afecten 64 municipis:
Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès); Abrera, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Papiol, Esparreguera, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i la Palma de Cervelló (el Baix Llobregat); Alella, el Masnou, Montgat, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt (el Maresme); Gelida i Sant Llorenç d’Hortons (l’Alt Penedès); els Hostalets de Pierola i Masquefa (l’Anoia); Castellbell i el Vilar, Mura i Rellinars (el Bages); Castellar del Vallès, Gallifa, Matadepera, Palau-solità i Plegamans, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls (el Vallès Occidental); Bigues i Riells del Fai, Caldes de Montbui, Canovelles, Granollers, la Roca del Vallès, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Martorelles, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès (el Vallès Oriental).
Quin és l’origen del brot?
Encara no hi ha cap certesa sobre quin és l’origen del brot a la serra de Collserola i les administracions eviten especular sobre aquesta qüestió. No es descarta cap hipòtesi, inclòs que el virus hagi escapat d’un laboratori. S’ha creat un comitè d’experts, que inclou professionals de prestigi internacional i també membres de l’IRTA-CReSA, per investigar on va començar el brot. De fet, el mateix centre, ubicat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, serà un dels que s’auditarà, perquè està a tocar de la zona on es va trobar un dels primers senglars morts.
En estudi la matrícula del virus
L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries ja treballa en la seqüenciació del material genètic dels porcs senglars infectats. Això podria explicar més sobre l’origen del brot, és a dir, com i de quina manera ha entrat el virus a Catalunya.
“El genoma és com una empremta, com una matrícula que ens ofereix molta informació”, ha recordat el veterinari i epidemiòleg de l’IRTA-CReSA Carles Vilalta. Segons l’investigador hi ha 24 fenotips coneguts del virus. El fenotip 1, ha explicat Vilalta, correspon al que es va detectar fa anys a Espanya i el fenotip 2 és el que corre, des de fa uns anys, per Europa.
Quin pot ser l’impacte econòmic a Catalunya?
Espanya és el primer productor de carn de porcí de la Unió Europea i el tercer del món. A Catalunya, es calculen 3.000 milions d’euros en exportacions de porcí, dels quals 1.000 milions corresponen a països de fora de la Unió Europea i que es troben bloquejades pel brot de pesta porcina africana.
Per això el Ministeri d’Agricultura ha de negociar país per país per desbloquejar aquestes exportacions. Per exemple, la Xina ha acotat la prohibició d’importar carn de porc espanyola a la província de Barcelona i 24 països més han acceptat regionalitzar el veto a la carn, de manera que no afecti tota la producció d’Espanya.
