Moltes de les persones que dormen al carrer i han d’acudir a l’hospital es veuen obligades a tornar-hi després de rebre l’alta. Aquesta és una de les dades més rellevants del primer Monogràfic sobre salut i atenció sanitària que ha elaborat Arrels Fundació. Així, només s’ofereix allotjament al 13 % de les persones sense sostre que reben l’alta hospitalària. Per contra, el 17 % relata que l’han atès però no li ha ofert cap alternativa d’habitatge i un 65 % assegura que no l’han atès ni li han ofert res.
Segons explica l’entitat, moltes vegades aquesta situació és conseqüència directa del fet que moltes d’aquestes persones no reben cap visita d’un treballador social durant l’estada hospitalària —només un terç reben aquesta atenció — i, per tant, no es prepara “una bona sortida en el procés d’alta mèdica”.
Arrels explica que la manca d’atenció per part dels treballadors socials es deu a molts factors, entre els quals la sobrecàrrega de feina d’aquest col·lectiu o que l’hospital desconegui la situació de sensellarisme del malalt. Per aquest motiu, l’entitat demana que es desplegui una “estratègia estatal” que dediqui més recursos i millores en els circuits i els protocols de prevenció.
El 23 % no pren algun dels medicaments receptats
Pel que fa a la cobertura sanitària pública, una quarta part de les persones que viuen al carrer a Barcelona no en tenen. D’aquestes, les dones, els més joves i les persones estrangeres són les que en queden més excloses i generalment només se’ls atén a través dels serveis d’urgències, de manera que queden al marge tant de la prevenció com del seguiment mèdic. L’estudi, a més, també ressalta que el 23 % no pot prendre els medicaments que té receptats.
Un terç declara tenir un trastorn mental
El 42 % de les persones que viuen al carrer valoren negativament el seu estat de salut i la principal malaltia que declaren tenir és un trastorn mental (33 %), seguit de malalties infeccioses com el VIH, la tuberculosi o hepatitis víriques (23 %), i les malalties de l’aparell locomotor (18 %).
Per Arrels, aquest estudi posa de manifest la necessitat d'”entendre la problemàtica del sensellarisme des d’una òptica de la salut”, la de facilitar l’accés a una cobertura sanitària universal, amb protocols d’atenció flexibles i reclama que s’ofereixin solucions residencials estables a les persones que reben l’alta mèdica.
