Prop de 450.000 persones viuen en situació d’exclusió social a la diòcesi de Barcelona, una xifra que representa el 17 % de la població. És una de les dades de l’últim informe de la Fundació FOESSA, presentat per Càritas aquest dimecres, que a més alerta que la xifra de persones que viu en aquesta situació i que pateix aïllament social s’ha duplicat en els darrers sis anys.
L’informe també alerta que cada cop hi ha més persones de la diòcesi de Barcelona —que agrupa 26 municipis, entre els quals hi ha Barcelona— que viuen en inestabilitat permanent: gairebé 4 de 10 persones viuen “a la corda fluixa”. Ara bé, es tracta d’una dada ambivalent, ja que “tot i que l’abast i la intensitat de l’exclusió social es redueix respecte del 2018, augmenten les situacions d’integració precària, que ja afecten el 37,7 % de la població” ha afirmat Guillermo Oteros, coordinador d’anàlisi social de Càritas Diocesana de Barcelona.
“L’habitatge és un forat negre, i xucla les famílies”
Segons l’informe, les dificultats d’accés a un habitatge digne continuen sent un dels principals factors de desigualtat: “Unes 370.000 persones viuen amb menys de 15 m2 per persona, i unes 150.000 en habitatges insegurs”, ha destacat Raúl Flores, secretari tècnic de FOESSA i coordinador d’estudis de Càritas Espanyola. Càritas subratlla que les despeses són excessives en habitatge, i que han crescut per sobre de les rendes famílies, especialment per aquelles que viuen en pisos de lloguer. És per això que defineixen l’habitatge a l’àrea de Barcelona com un “forat negre” que “xucla la capacitat econòmica de les famílies”.
En concret, segons el dossier, més del 15 % de la població es queda en situació de pobresa severa després de pagar la despesa d’habitatge. El percentatge, però, de persones afectades per la desigualtat que comporta l’habitatge és més alt: es tracta d’un 26,6 % de la població (225.000 llars i 730.000 persones).
La feina ja no protegeix de la precarietat
Treballar ja no garanteix sortir de l’exclusió, segons aquest últim document. La precarietat laboral continua afectant àmplies capes de la població, i destaca que l’estancament dels salaris suposa un problema per a les llars per sostenir les despeses bàsiques.
Aquesta problemàtica es tradueix en dades: un 57,5 % (més de la meitat) de les persones que pateixen aquesta situació d’exclusió social viuen en llars encapçalades per algú que treballa. Per tant, la feina ha perdut el seu factor protector.
Els menors, els més desprotegits
Un de cada quatre menors d’edat es troba en situació d’exclusió social. Es tracta d’un col·lectiu desprotegit per diverses raons: la seva inserció laboral es concentra en sectors precaris i caracteritzats per una inestabilitat i baixos salaris. És, per tant, un grup d’edat que mira el futur amb incertesa, i que veu improbables els plans d’emancipació.
En l’àmbit de la salut, l’informe alerta que una de cada tres persones en exclusió pateixen problemes de salut. A escala global, el 8 % de les llars no pot assumir despeses de medicaments o tractaments. Això, a més, queda lligat amb un procés d’individualisme a les llars, ja que, segons les dades, 90.000 llars no tenen cap suport quan hi ha situacions de malaltia o dificultat.
Una corda fluixa per il·lustrar-ho
A la presentació de l’informe d’aquest dimecres, un funambulista ha passejat per sobre una corda fluixa per il·lustrar quines són les circumstàncies de moltes llars a final de mes. Amb aquesta acció social, Càritas ha volgut escenificar com la feina precària, les despeses d’habitatge, alguns problemes de salut o amb la manca de xarxa social, són factors que fan més complicat passar la corda.
