“La por m’ha acompanyat moltes nits, molts dies. Les persones grans LGTBI, després d’una llarga lluita, ens trobem en situacions molt precàries, de dificultats”. Paulina Blanco és lesbiana. Quan era adolescent, va adonar-se que li agradaven les dones. Això, diu, va fer que s’aïllés de les persones del seu voltant; i com ella, moltes altres joves del moment. “No érem allò que s’esperava de nosaltres”, recorda. Ara, anys després de sortir de l’armari, la Paulina valora que la gent gran pugui expressar-se amb total llibertat, però lamenta que moltes acaben soles, sense relacionar-se amb altres persones: “Demanem envellir amb dignitat”.
Precisament, la Fundació Enllaç vol evitar que les persones grans lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals o intersexuals puguin acabar aïllades un cop arriben a l’última etapa de la vida. “A mesura que un es fa gran, hi ha dificultats per circular socialment. La gent gran LGTBI no té els mateixos recursos de socialització que altres persones”, explica Andreu Beget, president de l’entitat. De fet, exposa que un dels motius pels quals una persona gran pot quedar-se sola és la manca de formes tradicionals de suport. Per exemple, l’anomenada “família tradicional”.
Més atenció per part de les administracions
L’aïllament i la solitud en edat avançada són el resultat d’una vida que, en molts casos, no ha estat fàcil per a les persones LGTBI. “Tota persona que pertany a una minoria sent la pressió de la majoria”, diu el president de la Fundació Enllaç. Paulina Blanco corrobora aquesta afirmació. “Què s’esperava de mi? Que fos bona nena, bona estudiant, bona esposa… Jo no complia aquests cànons. No m’agradava cosir, ni cuinar. Hi havia coses que no eren del meu gust, però havia d’aprendre-ho perquè així és com estava assenyalat”.
Però la tasca per evitar que la gent gran LGTBI es quedi sola no només ha de ser de les entitats: fa anys que demanen més atenció per part de les administracions.
