superilla barcelona

Barcelona podria reduir de forma “considerable” els problemes de salut mental de la població adulta i la despesa associada si implementa eixos verds al llarg de tota la ciutat. Ho diu un estudi liderat per l’Institut de Salut Global (ISGlobal), que ha analitzat l’impacte que pot tenir l’execució del pla d’eixos verds, que preveu que un de cada tres carrers sigui un corredor verd. La investigació calcula que suposarà un increment del 5,67 % de la superfície verda a la ciutat i que aquest augment de la vegetació podria prevenir un 13 % de les visites a professionals de la salut mental i el consum d’antidepressius i un 8 % l’ús d’ansiolítics i tranquil·litzants.

Estalvi de 45 M € en salut mental

A més, s’evitarien un 14 % dels casos anuals de mala salut mental autopercebuda. L’estudi també quantifica l’impacte econòmic i conclou que tots aquests beneficis es traduirien en un estalvi de 45 milions d’euros anuals en costos directes i indirectes de salut mental.

La recerca, que s’ha publicat a la revista ‘Environment International’, s’ha fet a partir de les dades d’una anàlisi que va quantificar la superfície de verd de Barcelona el 2015. A partir d’aquí, es va fer el càlcul de l’augment d’espais verds que suposaria el pla dels eixos verds municipal (un 5,67 % més). Pel que fa a les dades de salut mental, es van obtenir de l’Enquesta de salut de Barcelona.

A partir d’aquí, es van aplicar càlculs d’estudis previs sobre la relació entre espais verds residencials i salut mental, per estimar de quina manera repercutirien els eixos verds en diferents indicadors de salut mental. Segons el treball d’ISGlobal, els espais verds mitiguen la contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor, i tenen la capacitat per reduir l’estrès i facilitar els processos de restauració en el cos.

“Només l’11 % de Barcelona està ocupat per verd”

Evelise Pereira, investigadora de l’ISGlobal i autora de l’estudi, subratlla que “només el 20 % dels barcelonins disposen de l’accés a espais verds recomanat per l’OMS”. Per complir amb aquesta recomanació, caldria almenys un espai verd de 500 metres quadrats a no més de 300 metres de casa. “Caldria arribar al 25 % de la superfície”, apunta Natalie Mueller, coautora de l’estudi.

Barcelona té un problema que ha de solucionar de manera urgent. Només l’11 % està ocupat per espai verd, i això comptant Collserola, que aglutina el 60 % de l’espai verd municipal”
Natalie Mueller, investigadora de l’ISGlobal i autora de l’estudi

Cal una distribució equitativa del verd

La recerca també apunta que, malgrat que s’hagi avaluat l’impacte potencial del pla d’eixos verds, els resultats no són exclusius per a Barcelona. “Qualsevol actuació en qualsevol ciutat que faci incrementar la superfície verda pròxima als domicilis hauria de conduir a millores en la salut mental”, sosté Mark Nieuwenhuijsen, d’ISGlobal.

Això sí, perquè es produeixin aquests beneficis subratllen que “és imprescindible” que les actuacions es distribueixin de manera equitativa. Nieuwenhjuisen també diu que calen accions complementàries, com transport públic de qualitat, zones de baixes emissions i polítiques contra l’especulació.