Són les tres de la tarda i posa rumb cap a la casa d'una veïna que necessita que l'ajudin a sortir al carrer. Fa aquest i altres camins cada tarda per la Trinitat Vella. La Montse, que té una lleu disminució psíquica, acompanya l'Ana des de la porta de casa seva fins al casal del barri, un recorregut que per a l'Ana és ple d'obstacles. MONTSERRAT RABASSA, acompanyant de la Fundació Síndrome de Down "Se senten sols i volen estar amb algú de la seva edat, volen estar amb els seus amics, és normal. No es poden moure per si mateixos, tenen por de sortir al carrer sols, o el que sigui i els acompanyem." El servei ha tingut molt bona acollida entre la desena d'usuaris que se'n beneficien. ANA MOYANO "Esta cosa me ha dado a mí vida, claro que sí. De estar tan sola como estaba y verme ahora acompañada y Montse viene y yo estoy muy contenta. //Jugamos a las cartas y está todo muy bien. Y el baile yo no bailo porque no puedo, si pudiera ya bailaría, pero escucho la música y me encanta." Poder sortir de casa li ha retornat l'alegria. Anar al casal també ha estat un canvi important per a la Crisitina, que es recupera d'un accident. MARÍA CRISTINA VALDÍVIA "Hago cosas que antes no podía, como taller de memoria, lectura...." Després del taller d'avui és hora de tornar a casa. De moment, són dues persones amb discapacitat les que s'han contractat per fer d'acompanyants d'una desena d'usuaris del casal, i es preveu estendre aquesta mesura a més centres de la ciutat.

És al casal d’avis on cada dia persones com l’Ana Moyano poden relacionar-se i fer activitats. Ella té problemes de mobilitat i durant el dia està sola a casa. “Estuve mucho tiempo sin poder salir a la calle y hasta cogí una depresión. Las paredes de casa se me caían encima, era como estar en una cárcel.” Però ara tot ha canviat per ella, perquè cada tarda la Montse la passa a recollir per casa seva. És membre de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down i pateix una lleu disminució intel·lectual. Cada tarda recull entre tres i cinc persones per casa seva i les acompanya fins al casal de la Trinitat Vella. Després les torna a casa.

Canvia la vida als usuaris

Si l’Ana va poder sortir d’una depressió tan sols trepitjant el carrer, la Cristina també ha canviat la manera de viure. Es recupera d’un accident i gràcies a l’acompanyant de la Fundació, la Montse, pot assistir a nombrosos tallers que fan al Casal de la Trinitat Vella. Abans no podia, i tan sols sortia a fer alguna activitat dos matins a la setmana, quan hi anava una assistenta social.

El director del Casal assegura que és molt difícil localitzar i contactar les persones que no surten de casa i que tenen problemes de mobilitat al barri. “Són persones que no tenen relacions socials, i en aquest cas, el boca orella és més complicat.” Assegura, però que “una vegada vénen al casal els podem fer un seguiment i detectar qualsevol problema.”

De fet, és la doctora del CAP de l’Ana qui li va recomanar d’acollir-se a la prova pilot dels acompanyants de gent gran. El Casal de la Trinitat Vella és un centre neuràlgic del barri, on s’hi fan desenes de tallers, cursos i activitats diverses cada dia, i té centenars d’usuaris, de manera que “és una dosi d’energia i alegria per aquells que han estat tancats a la pròpia llar”, asseguren des de la direcció del casal.

Llocs de feina per a persones amb discapacitat

Aquesta iniciativa, en la qual col·labora la Fundació Abertis, ha donat feina de moment a dues persones amb discapacitat psíquica durant un any. L’un acompanya gent als matins, i l’altra per les tardes. “M’agrada preguntar-los com era el barri fa anys, coses de la seva vida, i ells també em pregunten per la meva. Aprenc moltíssim!” comenta la Montse, que fa uns mesos que va estrenar contracte laboral. “Dóna la casualitat que totes les usuàries que tinc són dones, i les acompanyo encantada. Sé que són persones que necessiten companyia.

Es tracta d’una prova pilot, però amb la bona acollida que ha tingut fins ara al Casal de la Trinitat Vella, la Fundació Catalana de la Síndrome de Down vol estendre-la a altres barris. A Barcelona hi ha més de 88.000 persones majors de 65 anys que viuen soles.