(ACN) Dos sociòlegs que han elaborat un informe pericial sobre l’actuació de Jordi Cuixart i Òmnium Cultural han assegurat en el judici del procés que la seva actuació s’emmarca dins les tesis del “pacifisme” i la “no-violència”. John Paul Lederach i Jesús Castañar han afirmat que no es va produir una “escalada de violència” la tardor del 2017 a Catalunya i que l’actuació dels més de dos milions de persones que van participar en l’1-O està emmarcada en la “disciplina de la no-violència”. En els casos de “situacions de tensió” amb la policia, les atribueixen a la “falta de preparació” i “manca de disciplina” per la gran quantitat de gent que va participar en el referèndum.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”EN DIRECTE: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%
També han valorat les crides a la calma que van fer Sànchez i Cuixart el 20-S i ha dit que el seu paper era de “lideratge” per “exercir o facilitar la interlocució amb les forces policials”. Han negat que existís una insurrecció i, com a exemple, han dit que no hi va haver cap intent de presa de centres de poder o mitjans de comunicació.
Els dos sociòlegs han elaborat l’informe basant-se en documents com ‘Enfocats’ i d’altres d’usats per les acusacions, així com vídeos del 20-S i l’1-O.
Ambdós han defensat que l’actuació de Cuixart —i també han fet referència algun cop a Jordi Sànchez— és “coherent” amb els principis de la “no- violència”. “Principalment per apel·lar sempre a l’actitud pacífica, no-violenta, a mantenir la calma i d’aïllar aquells que poguessin fer actes violents”, ha manifestat un els sociòlegs. I ha posat de manifest que no era una actuació “planificada” ni es podia qualificar “d’acte de desobediència civil”.
“Hauria estat una pèrdua de legitimitat per a ells si hi hagués algun fet violent, o fer coacció a la comitiva judicial perquè posava en perill la realització del referèndum, que era l’objectiu”, ha valorat Castañar.
Preguntat sobre els discursos de Cuixart el 20-S, ha dit que sempre eren crides a la “calma i la serenitat no-violenta”. “Era un lideratge no-violent davant de moments de molta potència”. “Era un acte per intentat contenir actes de violència o coerció que poguessin perjudicar la unitat del referèndum”, ha afirmat Castañar.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ÚLTIMES NOTÍCIES: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%
Per què es “vandalitzen” els vehicles
El lletrat de Cuixart, Benet Salellas, ha preguntat en quina categoria emmarcarien el fet que els cotxes de la Guàrdia Civil fossin objecte de “vandalització”. Castañar ho ha atribuït a una “falta de disciplina no-violenta” per part de “centenars de persones”. I ha explicat que existeix una teoria criminològica (la teoria de les finestres trencades) que quan es comencen a produir danys de manera progressiva “això convida més gent”. “No és que s’ataquin de cop els vehicles sinó que són petits actes que han anat creant la destrucció i es difícilment atribuïble a una persona concreta”, ha manifestat. Castañar, a més, ha posat en relleu que el president d’Òmnium Cultural va condemnar els fets.
La fiscalia s’ha referit a alguna de les expressions utilitzades el 20-S per Sànchez i Cuixart, com ara descriure els vehicles de la Guàrdia Civil on van pujar per desconvocar la concentració com un “altar majestuós”. Els sociòlegs han negat que la voluntat fos “exaltar la massa” ni “una exaltació de la destrucció del cotxe”, sinó “una motivació per guanyar-se els concentrats per poder desconvocar”. Castañar també ha qualificat de “mala praxi” que la Guàrdia Civil deixés armes als vehicles estacionats davant d’Economia, moment en què la fiscalia li ha recordat que s’estava en alerta 4 antiterrorista.
L’1 d’octubre
Sobre l’1-O, ha dit que no hi va haver “acció violenta” en el seu conjunt i atribueix els incidents o fets violents a la “falta de disciplina en la no-violència” pel gran nombre de gent concentrada. “Es manté en la majoria la perspectiva no-violenta però faltava la preparació per al que són els moments més forts, quan arriben les forces policials”, ha apuntat Castañar. Segons l’informe, l’1-O requeria un “altre nivell de preparació” i hi va participar molta gent, no tots “amb el mateix nivell d’entrenament”. “Saber enfrontar-se a la policia sense violència s’adquireix no en un taller d’un dia sinó experimentant la situació perquè aprengui el cos que la teva seguretat depèn de mantenir la calma”, ha reflexionat Castañar.
El fiscal Jaime Moreno ha llistat un seguit d’accions, com ara “puntades de peu, insults, empentes, forcejament, cops de puny o puntades al cap o als testicles” per preguntar als sociòlegs si els consideraven “fets violents”, ja que en les seves conclusions afirmen que “no n’hi va haver”. Els sociòlegs han respost que en alguns casos “poder arribar a ser-ho”, però el president del tribunal, Manuel Marchena, ha acabat tallant les preguntes del fiscal perquè les conclusions dels pèrits són en el seu informe. Els pèrits han afegit que en els atestats policials van veure “episodis de tensió”, i que en tot cas hi ha haver “petites” agressions i fets violents per “falta de disciplina”.
El govern va donar “força a la gent” convocant l’1-O
A preguntes de l’Advocacia de l’Estat, els sociòlegs han assegurat que el fet que fos el govern el que convoqués el referèndum de l’1-O va donar “legitimitat a l’acte de desobediència civil”. De fet, han admès que justament que la convocatòria sortís de l’executiu va donar “força a la gent” per “resistir” l’1-O als col·legis.
En l’informe, destaquen que l’1-O va fer-se amb “comunicacions horitzontals i no de baix a dalt”. “Per les característiques que tenia requeria participació àmplia i els centres que s’usen són escolars i locals, no centres de poder”, ha manifestat. En aquest context, ha negat cap “insurrecció” ni “escalada de violència” la tardor del 2017 i ha negat que hi hagués intents per “ocupar centres de poder” com mitjans de comunicació o infraestructures. I ha apuntat que hi va haver cinc detencions tot i que van participar-hi més de dos milions de persones.
També consideren que als centres de votació on no va intervenir la policia es tractaria d’un “acte de desobediència civil per participar en un referèndum considerat il·legal” i que, en el cas d’actuació de la policia, seria una “intervenció no- violenta” interposant-se entre “la policia i les urnes”.
També han dit que en analitzar vídeos i documents han vist actuacions típiques de la no-violència en el comportament dels ciutadans com una “asseguda col·lectiva”, la “muralla humana” o “la tècnica del tou”, quan deixes el pes mort perquè t’arrosseguin. I han deixat clar que en tots els vídeos que han observat no han vist que es rebés la policia amb “agressions físiques o amb violència” però que sí hi havia “reaccions” un cop començava a actuar la policia.
