17 de febrer del 2020. És el dia que un marroquí de 40 anys —que vol conservar l’anonimat— té marcat en el calendari: va entrar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca després que la Policia Nacional, explica, li sol·licités la documentació al carrer. Va estar-hi tancat uns 30 dies, fins que el van alliberar per la crisi del coronavirus. El centre va quedar buit al març perquè, amb l’estat d’alarma, no es poden retornar els interns al país d’origen.
Evitar una possible expulsió de Catalunya no el va lliurar d’entrebancs. Fa 20 anys que va arribar a Espanya sota un camió però no coneixia Barcelona i, en sortir del CIE, es va trobar amb una ciutat tancada per la pandèmia. Va acabar dormint 15 dies al recurs per a persones sense llar de Fira de Barcelona i no en guarda un bon record. “Vaig sortir del centre per aterrar a una presó”, relata. Critica que al recinte s’hi aplega massa gent —més de 200 usuaris—, hi ha baralles i no sempre els deixen sortir quan ho necessiten.
Gràcies a l’ajuda de la Fundació Migra Studium, que visita els interns del CIE, i altres contactes, li ha sortit l’oportunitat de treballar en la campanya de recollida de fruita de les comarques de Lleida, i ara intenta reunir tot el necessari perquè el contractin. Saida Francia és la voluntària de Migra Studium que l’ha acompanyat des que va ingressar al centre de la Zona Franca. Ella i altres voluntaris, com Mònica Mínguez, són els encarregats de vetllar pels seus drets.
Denuncien l’internament de menors i persones amb discapacitat
Precisament de la feina que fan els voluntaris de Migra Studium, la fundació n’elabora un informe anual. Fa uns dies van presentar el document del 2019, any en què van acompanyar 170 persones dels centenars que passen pel CIE de la Zona Franca. L’informe revela que la majoria d’interns atesos —un 78 %— provenen del Marroc i d’Algèria, i deixa altres conclusions: hi ha menors i persones amb discapacitat.
Segons Migra Studium, durant el 2019 es van detectar fins a 38 presumptes menors a l’interior del centre. D’aquests, només sis van ser reconeguts i van passar a disposició de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i, per això, critica que els processos per determinar l’edat són “arbitraris”. En l’informe també consta que s’internen persones amb problemes físics o mentals, i la fundació denuncia que “els CIE no reuneixen els requisits per allotjar-los”.
Viure sense CIE després de la covid-19
Aquestes i altres qüestions que ressalta el document —com ara agressions físiques per part dels agents o irregularitats en la defensa i tutela judicial dels interns— posen de manifest, considera Migra Studium, que als CIE es vulneren els drets dels migrants i que no haurien d’existir. De fet, arran del tancament dels centres per l’estat d’alarma, exigeix, juntament amb altres entitats, que no es tornin a posar en marxa un cop passada la pandèmia.
