(ACN) Quatre pèrites han xifrat en almenys 917.648,39 euros, impostos a banda, els diners públics gastats en l’organització del referèndum de l’1-O. Així ho han assegurat les expertes, totes elles advocades de l’Estat o altes funcionàries de la intervenció de l’Estat que han estat proposades per la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat pel delicte de malversació de fons públics. Entre les xifres desglossades per les pèrites, hi ha 176.000 euros per a observadors i 119.700 euros per a la contractació de l’organització The Hague Center for Strategic Studies.
Una interventora de l’Estat també ha assegurat que és “irrellevant” la distinció entre la despesa gastada i la compromesa però no abonada que el mateix organisme va fer en un informe. La interventora ha afirmat que “la despesa s’entén realitzada independentment que s’hagi fet el pagament”. De fet, a preguntes de l’Advocacia de l’Estat, ha afegit que l’obligació de pagament no s’anul·la encara que s’interrompi el servei prestat.
Les pèrites han assegurat que van ser una dotzena d’observadors, coordinats per Helena Catt, a qui es van transferir “honoraris i dietes” als seus comptes corrents. Les expertes han vinculat aquesta despesa a l’1-O perquè les conclusions del document que van fer es titulen ‘Anàlisi del context polític de Catalunya davant del referèndum de l’1 d’octubre per a la independència de Catalunya’.
També han explicat que, durant el 2017, es van pagar 10.700 euros durant 10 mesos pel web Catalonia Votes, o 91.000 euros per la inserció d’anuncis a diaris europeus per fer publicitat d’una conferència al Parlament Europeu a càrrec de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva.
Despeses que escapen al control de les finances
La fiscalia ha tingut especial interès que les pèrites expliquessin quins eren els mecanismes de control que el Ministeri d’Hisenda va activar sobre les finances de la Generalitat en diferents fases. Per això, ha preguntat si, tot i aquests controls, es van poder fer les despeses. Les pèrites han assegurat que hi pot va haver “perjudicis” al patrimoni públic que s’hagin fet abans de la fase de màxim control per part d’Hisenda, que es va posar en marxa a partir del 15 de setembre del 2017.
De fet, en la seva declaració com a testimoni al judici, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va defensar que el govern ha pogut cometre malversació perquè podia “defraudar o enganyar”, tot i el “control total” de les finances aplicat per l’Estat des del setembre del 2017.
Les defenses qüestionen la pericial
En la tònica general de les defenses, s’han fet preguntes per detallar com s’havien fet l’informe i les seves conclusions i també demostrar si realment hi ha relació directa entre les partides esmentades i l’organització del referèndum.
Un exemple l’ha posat el lletrat Jordi Pina, que ha preguntat sobre la campanya de registres de catalans a l’exterior del març del 2017, mesos abans de la convocatòria del referèndum, que va ser al juliol. “Van analitzar si el març del 2017 el govern havia fet pública una pregunta i una data per a un referèndum?”, ha preguntat. Les expertes s’han limitat a dir que només analitzen la documentació que els havien enviat fruit dels requeriments a la intervenció.
Així mateix, han reconegut que no han detectat cap expedient de contractació de compra d’urnes o paperetes. I també ha preguntat per què en l’informe elaborat a petició del jutjat número 13 de Barcelona l’autora de l’informe —Mercedes Vega— no feia referència a Unipost. Ha explicat que tota la informació estudiada es referia a “serveis habituals” i que quan es va demanar informació sobre l’enviament de notificacions per a les meses de l’1-O ha dit que “no s’envia cap informació al respecte”.
Resten importància a les factures “proforma”
Durant el judici, les defenses han explicat a través de diversos testimonis que en algunes de les partides estudiades per les acusacions només s’havien emès “factures proforma” que, segons la tesi de la defensa, només són “pressupostos” i no comporten que s’hagi compromès despesa.
Pina ha preguntat quina importància té que la Generalitat rebi una factura proforma i l’experta que ha fet l’informe a petició del jutjat 13, Mercedes Vega, ha dit que no és tan important que el govern la rebi als efectes del que s’analitza com el fet de si s’ha prestat o no el servei. “Emetre la factura és una obligació del prestador del servei”, ha dit.
Sobre la discussió entre el govern i la CCMA de qui ha de pagar les factures per l’anunci de les vies, també hi han restat importància. “No és rellevant per saber si hi ha hagut o no perjudici patrimonial la discussió sobre si ho ha de pagar Presidència o si ho ha d’assumir la corporació com a activitat general”, ha sentenciat.
