La Pepita Bigordà va néixer al passatge de Tubella, al barri de les corts. Els seus pares van comprar la caseta l’any 1940, “mon germà, que va néixer al 42, ja va néixer aquí, i jo vaig néixer l’any 47“. Els millors records que te són de la infantesa, “es podia sortir al carrer i jugar contínuament, i les festes que fèiem aquí al mig del carrer eren unes festes supersenzilles, però per a nosaltres era molt bonic allò”.
El carrer estava format per 22 cases, on vivien famílies treballadores de les indústries de Sants i les Corts. “Sempre havia estat com si fos un poble, es feia molta vida al carrer, arribaves de l’escola i el primer que feies era deixar la cartera i sortir al pati, al carrer, a jugar”, recorda la Pepita. “Els pares cridaven a les 10 de la nit ‘a sopar!’, com al poble”.
El Barça i la Diagonal, els principals atractius del barri
La Pepita explica a l’Infobarris, quines eren les principals distraccions que tenia aleshores el jovent, i per proximitat, el Barça n’era una. “El camp del Barça era aquí a dalt, el camp dels culers, que aleshores és quan li van posar aquest nom. Jugaven els diumenges a la tarda, i quan la gent sortia del camp era una riuada de persones, de cantó a cantó. Ens havíem de posar a dintre els patis i la nostra distracció era veure passar gent, i gent i gent…”.
I una altra de les distraccions era ben curiosa: “A la canalla ens portaven allà dalt, a la Diagonal, a veure entrar cotxes, aquells cotxes tan grossos. En aquella època a Barcelona, de cotxes, pocs”.
