compartir
El Pavelló de la República, una rèplica de l’edifici que va representar Espanya a l’Exposició Internacional de Paris del 1937, s’haurà de reformar de dalt a baix. Ubicat a l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, a la Vall d’Hebron, el pavelló s’ha anat deteriorant, malgrat les petites intervencions que s’hi han dut a terme des que es va inaugurar, el 1992.
Actualment l’equipament pateix diversos danys estructurals que obliguen a fer-hi una intervenció més completa que la prevista inicialment per l’Ajuntament. A la façana per exemple, s’eliminaran les plaques d’amiant i a més se substituiran els vidres malmesos pel pas del temps. També caldrà substituir els paviments del pati i millorar la permeabilitat del sostre per resoldre les filtracions d’humitats que parteixen algunes sales.
Projecte de BIMSA
El projecte de reforma, que es preveu que s’executi durant el 2026, va a càrrec de BIMSA i té un pressupost d‘1,3 milions d’euros. Segons el regidor d’Horta-Guinardó, Lluís Rabell, “cal posar al dia un edifici tan emblemàtic com aquest, i sobretot després d’haver-hi detectat algunes deficiències greus”. L’anunci s’ha produït després que s’hagi renovat per dos anys més el conveni de cessió de l’equipament a la UB.
Fons documental
Per les Olimpíades del 1992 el pavelló va acollir la sala de premsa de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron. Tot seguit, el 1993, l’Ajuntament va cedir-lo a la UB per un període de 25 anys i s’hi va ubicar el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), fundat al 1949 per Jaume Vicens Vives, i els fons documentals de la Fundació Centre d’Estudis d’Història Contemporània – Biblioteca Josep M. Figueras.
La reunió d’aquests dos fons va donar lloc a la formació d’una de les biblioteques més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició a Espanya i, especialment, a Catalunya, amb més de 100.000 monografies, 14.500 revistes i diaris, i uns 10.000 cartells.
Rèplica del pavelló de Sert
L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica idèntica de l’edifici que la República espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937.
El pavelló original va tenir un ús bàsicament cultural i de propaganda, per donar a conèixer la situació que s’estava vivint a Espanya. Al seu pati obert, Picasso hi va exposar el famós Guernica, del qual també es pot veure una rèplica a l’edifici actual. Al seu costat s’hi van exhibir obres d’artistes com Joan Miró, Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González.
