No és un diumenge qualsevol. És un dia en què els argentins es lleven amb un formigueig per tot el cos que ells mateixos defineixen, amb la seva gràfica expressivitat habitual, com a “tener el culo en la mano”. Des de fa dies s’alerta els visitants que el centre de Buenos Aires es blindarà amb motiu de la final del Mundial. Tampoc no funcionarà el transport en metro (el subte) ni els autobusos (els anomenats bondis) per arribar a les Canaletes de la capital: l’Obelisc.
La selecció argentina pot fer història
A la ciutat de Buenos Aires —que deu el nom a la Mare de Déu del Bon Aire— pràcticament tothom espera que la selecció argentina entri a la història per la porta gran amb la quarta estrella cosida a la samarreta albiceleste. Si ho aconsegueixen, només els en faltarà una per atrapar el seu gran rival continental, el Brasil.
Els aficionats confien tocar el cel a través de la immensitat que caracteritza el país, exemplificada en l’avinguda del 9 de Julio —la més ampla del món, amb 14 carrils de circulació— o en el riu de la Plata, amb els seus 220 quilòmetres d’amplada que separen l’Argentina de l’Uruguai.
Passió per Lionel Messi
A Buenos Aires tot es viu en format XXL: les banderes, les rutes per compartir el mate de l’amistat, la compra de quilos de carn per al asado previ al partit, les abraçades al mig del carrer, els crits, els tocs de clàxon espontanis i la munió de samarretes d’aquesta religió monoteista del país que és el futbol, el qual té un únic déu: Leo Messi.
Es tracta d’un país que rep una injecció de patriotisme a cops de pilota i que confia en l’experiència d’un bloc en què bona part dels jugadors ja van assaborir la glòria fa quatre anys. Tota una generació que es resignava a viure del record ara pot convertir-se en l’única que presenciï el doblet d’un combinat, el de Lionel Scaloni, conegut popularment com la “Scaloneta”, que aquests dies inunda els carrers de la capital amb el clam unànime de “¡Vamos, Argentina!”.
Mesures de control policial
El desplegament policial ja està actiu per evitar incidents i accidents tant durant la celebració de la final com un cop hagi acabat. Si l’Argentina aixeca el quart títol, els voltants de l’Obelisc es convertiran en un punt crític a causa de la gran concentració de gent.
El precedent d’aquesta eufòria es va viure amb el banderazo de rebuda a la selecció després de conquerir el Mundial de Qatar 2022. Aquella benvinguda va provocar una mobilització històrica de quatre milions de persones, fet que la va convertir en una de les manifestacions populars més multitudinàries que es recorden al país.
Els jugadors de l’Argentina van desfilar en un autobús descobert pels carrers principals de la ciutat, envoltats per una marea humana tenyida de blanc i blau. La magnitud de l’afluència va obligar les autoritats a modificar el dispositiu previst i, finalment, la plantilla va haver de completar part de la celebració a bord d’helicòpters per sobrevolar les zones amb més aglomeració d’aficionats.
Els colors de l’albiceleste vesteixen Buenos Aires
Els tres mundials de l’Argentina
L’albiceleste ha aconseguit aixecar la Copa del Món en tres ocasions: el 1978, el 1986 i el 2022.
El primer títol va arribar al Mundial de l’Argentina 1978, disputat a casa. L’equip entrenat per César Luis Menotti i liderat sobre la gespa per Mario Alberto Kempes va superar els Països Baixos per 3-1 a la pròrroga en una final que va permetre als argentins estrenar el seu palmarès mundialista i a la dictadura militar blanquejar el règim amb la fórmula més populista.
Vuit anys després, al Mundial de Mèxic 1986, va arribar la segona estrella. Aquell torneig va convertir Diego Armando Maradona en una icona del futbol mundial gràcies a actuacions memorables, entre les quals el partit contra Anglaterra amb la coneguda “Mà de Déu”, una resposta patriòtica a la pèrdua de les Malvines. A la final, l’Argentina es va imposar a l’Alemanya Federal per 3-2.
La tercera victòria mundialista no arribaria fins al Mundial de Qatar 2022. Liderada per Lionel Messi, l’Argentina va posar fi a una espera de 36 anys després d’una final considerada per molts una de les millors de la història. El duel contra França va acabar amb empat (3-3) després de la pròrroga, i el conjunt sud-americà va acabar conquerint el títol a la tanda de penals per 4-2.
A més dels tres campionats, l’Argentina també ha disputat tres altres finals mundialistes, les de 1930, 1990 i 2014, que va perdre contra l’Uruguai i Alemanya (en dues ocasions), respectivament.
