El passeig de Joan de Borbó, més a prop de recuperar el nom de passeig Nacional

Els veïns de la Barceloneta fa anys que esperen que el passeig de Joan de Borbó recuperi el nom de passeig Nacional, una denominació que va tenir des del 1845 fins al 1993, quan va ser rebatejat amb el nom del pare monarca emèrit. La recuperació del nom que tenia al segle XIX està ara en mans de la Ponència de Nomenclàtor que és l’òrgan de l’Ajuntament de Barcelona encarregat de la denominació dels carrers, places, jardins i tot l’espai públic de la ciutat. L’informe favorable de la Ponència és un tràmit imprescindible per fer efectiva la denominació d’un espai públic, impulsada pel teixit social o qualsevol agent.

“Els veïns més grans li diem passeig Nacional”

Els veïns del barri mariner no tiren la tovallola fins que no aconsegueixin recuperar el nom de passeig Nacional. Això és el que assegura Manel Martínez, vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta. “El senyor Joan de Borbó no té cap relació amb nosaltres, en canvi passeig Nacional té una història. És una reclamació de fa 13 anys, en principi va sortir aprovat, va haver un canvi de govern i amb el canvi de govern es va quedar en un calaix“.

Martínez recorda que llavors el govern de torn ho va justificar com que el nom que es volia recuperar “té reminiscències del franquisme, cosa totalment equivocada, perquè això ve del segle XIX, per tant, Franco no havia fet ni la comunió”.

De fet, els veïns més grans quan es refereixen al passeig no ho fan com Joan de Borbó, sinó com passeig Nacional. “Jo ho conec com a passeig Nacional, de tota la vida. De fet, els veïns més grans li diem passeig Nacional“, explica Francisco Madrigal. El mateix li passa a l’Esperança Carceller “els que som del barri no diem Joan de Borbó, ens referim al passeig com a Nacional. Jo quan parlo amb la meva família dic també passeig Nacional”.

Ens mans de la Ponència de Nomenclàtor

La reivindicació veïnal sembla que està més a prop de ser una realitat, ja que en el plenari de Ciutat Vella d’octubre el govern, en resposta a una pregunta d’ERC, va assegurar que la petició estava tramitada a la Ponència de Nomenclàtor i que aviat el canvi de nom serà una realitat. Aquesta institució estudia les propostes de nom de les vies públiques de la ciutat. La presideix el primer tinent d’alcalde i la componen representants de diversos sectors municipals. Aquesta entitat rep les propostes de nom, les estudia i consulta els districtes municipals sobre els possibles emplaçaments.

Quan s’ha arribat a un acord, la Ponència eleva la proposta a l’alcalde que és qui, si és el cas, signa l’aprovació definitiva de la nova denominació. Les propostes de nom les pot fer qualsevol persona, entitat púbica o privada i també l’Ajuntament. Com a curiositat, a Barcelona no es pot dedicar un carrer a un personatge si no han passat cinc anys com a mínim de la seva mort. L’única excepció és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d’Or de la Ciutat.