El primer fill de la Cris va néixer en una clínica privada: “va ser bastant terrible”, explica. El segon va ser un part natural a l’Hospital Sant Joan de Déu, “molt millor”. Però sempre li ha bullit una idea al cap: “vull parir a casa, i em feia molta ràbia no poder-ho fer per una qüestió de manca de diners”.
La primera opció que se li va ocórrer per finançar el seu “projecte vital” va ser la plataforma Verkami. “Ja sabia que em dirien que no, ells argumenten que el que financen són projectes artístics”. Aleshores va idear l’alternativa. Amb el nom de Partkami, la Cris ha dissenyat una plataforma amb la qual recaptar els 2.000 euros que necessita per complir el somni de parir a casa. La família i els amics li donen suport i des de fora “només m’ha arribat una crítica molt encesa al blog”.
La Cris assegura que és conscient de les suspicàcies que ha pogut generar la seva petició: “Tal com estan les coses vaig tenir molts dilemes ètics i morals sobre el que volia fer, però les prioritats de cadascú són molt personals i jo vull tenir el meu tercer fill a casa”. Les persones que fan aportacions al Partkami, que es tanca el 15 de maig, reben a canvi un val per a un sorteig de productes de criança de nadons. També hi ha hagut alguna aportació desinteressada “sobretot de dones que han passat per alguna experiència traumàtica al part i volen conscienciar sobre els beneficis de donar a llum de forma natural”.
Queden tres mesos per al moment del part. Fins a l’últim moment no se sabrà si podrà ser a casa o no: “si hi ha alguna complicació mèdica haurem d’anul·lar-ho”. La família tampoc no les té totes: “Pateixen, els ha costat una mica entendre-ho perquè hi ha molta manca d’informació”. De fet, a banda de complir el seu somni, la Cris també explica que amb el Partkami persegueix un altre objectiu: “fer una crida a la normalització dels parts naturals a casa”.
