compartir
Potser perquè temien arribar tard a casa si agafaven el tren, els manifestants de la segona mobilització de la jornada contra la situació que es viu a la xarxa de trens a Catalunya s’han plantat molt ràpid a la plaça de Sant Jaume, menys d’una hora després d’arrencar la marxa a l’Estació de França. Molts d’ells, per no dir la majoria, són usuaris de Rodalies. O ho eren. D’altres ho són a mitges, perquè aquests dies estan utilitzant més el bus alternatiu que el tren.
La Joana cada setmana ha d’anar a Barcelona a treballar. Viu a Granollers perquè, diu, “no ens podem permetre un pis” a la capital i des que va esclatar la crisi opta per l’autobús: “En Renfe ja no hi confio”. Explica, no obstant, que aquestes últimes setmanes el bus també va molt ple i costa d’entrar-hi: “S’hi ha d’anar dret. És una situació difícil”. La Maria s’hi solidaritza, però el seu cas potser encara és més greu i tot. Ha hagut d’arribar a la manifestació en autobús per problemes a l’R3 —fa temps que no hi ha servei entre la Garriga i l’Hospitalet— i troba especialment vergonyós el que pateixen els usuaris d’aquesta línia. “Els del tram nord estem penjadíssims”. La Maria creu que “és un escàndol” que li hagin dit que l’R3 no és prioritària, que l’arreglaran l’última: “Perquè la gent visqui a la muntanya, a Ripoll, a Puigcerdà, no som ciutadans de segona. Tenim dret a la mobilitat igualment. Llavors per això hem vingut, sí, perquè ho arreglin”.
En cadira de rodes tot és encara més difícil
La Montserrat ha vingut d’Arenys de Munt en cadira de rodes, acompanyada d’altres persones amb discapacitat. “Volem trens accessibles”, exclama. “I informació i bona gestió”. Ho explica després d’haver viscut un breu periple —l’enèsim— quan mirava de sortir de l’estació: “L’ascensor no anava un altre cop i ningú ens n’havia informat. Els qui anem en cadira de rodes no som endevins i volem que se’ns digui per on hem d’anar a cada estació. Ens van prometre que hi hauria informadors però han passat dos anys i encara estem igual”, renega, amb raó.
“La desinformació ens mata”
“Patim Rodalies quasi cada dia”, comenta un altre usuari en plena marxa. “Trens que no venen, trens que es cancel·len, portes que no s’obren, combois a les fosques i sense retolació, ni als vagons ni les estacions. És tercermundista“. Així doncs, per què ha vingut a la manifestació? “Ara estem tenint horaris de cap de setmana, d’un tren cada hora. I si un falla, ja són dues hores d’espera. Volem canvis”. Ha quedat clar.
A la resta també se’ls entén molt bé, com ara uns estudiants que han d’anar a la UAB i fer el canvi a Granollers, però que davant la manca de trens a l’R8, no existeix cap connexió i no hi ha manera d’arribar a l’hora a la universitat: “És un desgavell absolut“. Ho corrobora un altre manifestant, que explica: “Quan creus que tens sort perquè hi ha dos trens a l’andana que et podrien anar bé, no saps a quin pujar. ‘Quin sortirà abans?‘ et preguntes. I vas a l’informador i no informa. I el maquinista, menys. Això ens mata”.
