En set anys, la constitució de parelles de fet a Catalunya s’ha disparat un 365 %, passant de les 6.374 el 2017 a les 29.661 l’any passat. Una dada que dibuixa un repunt en un concepte legal que, a la pràctica, té un tractament semblant al d’un matrimoni. Aquesta mena d’unions donen cobertura legal, drets i deures, i també empara fills o successions.
Les parelles de fet estan regulades pel codi civil —cada comunitat autònoma estableix el seu reglament— que, en el cas català, és més avançat que en altres autonomies. Ho és en el sentit que, malgrat que es demanen menys requisits, atorga més drets.
Dos anys de convivència
A Catalunya, una parella es considera “de fet” si es demostra una convivència mínima de dos anys. Segons la directora de la Càtedra de Dret Registral de la Universitat de Barcelona, Chantal Moll de Alba, “allò que constitueix una parella de fet és el sol fet de conviure” i això es pot demostrar “amb un certificat d’empadronament, un rebut de la llum, etc.”.
Aquesta situació, concreta, es pot “formalitzar amb la inscripció telemàtica al Registre de Parelles Estables” de la Generalitat, obert el 2015 i centralitzat en un d’únic per a tot Catalunya dos anys després. Ara bé, també es pot formalitzar una unió “de fet” sense haver conviscut els dos anys que requereix el codi civil català.
Aixecar una acta notarial
Anar a cal notari estalvia haver de demostrar dos anys de convivència. “Hi ha qui ve a la notaria amb un certificat d’empadronament on es constaten 10 o 15 dies de convivència, i els notaris estem obligats a autoritzar el document de parella de fet”, va explicar José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, al bàsics de betevé.
Segons Marín, es tracta d’un procés en què “no tens eines per investigar res sobre la veracitat d’aquesta parella“, tal com sí que passa en un matrimoni, en què “tramitem un expedient en què sí que hi ha investigació amb testimonis, amb entrevistes reservades als nuvis, i podem demanar documentació i fer un tràmit més intens per veure si hi ha intenció de convivència o no”. En canvi, detalla el degà, “amb una parella de fet, no”.
La directora de la Càtedra de Dret Registral de la UB especifica, a més, que amb l’escriptura notarial de constitució d’una parella de fet “es pot anar al registre administratiu de la Generalitat, inscriure-hi l’escriptura de constitució, obtenir el certificat del registre conforme s’ha constituït la parella i, després, anar a l’Administració General de l’Estat”. Una situació que, conclou, “facilita la obtenció del permís de residència, d’arrelament o de tot allò que et permet ser legal“.
Sospites de frau
La tramitació a Catalunya és més laxa que altres indrets de l’Estat, i això explica que avui dia, el 81 % de les constitucions de parelles de fet que se signen a Espanya es facin a Catalunya. Ara bé, la sospita policial s’aixeca quan, aprofundint en aquesta dada, es detecta que el 65 % d’aquestes parelles de fet impliquen un ciutadà espanyol amb un altre d’extracomunitari.
“Això és el que ens diu la policia, que hi ha frau, però nosaltres no ho podem detectar”, detalla el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín. En aquest sentit, el degà recorda l’existència de casos delictius en què “s’han desarticulat xarxes que es dedicaven a buscar persones que, a canvi d’uns diners, constituïen la parella i, una vegada que l’altra persona obtenia la residència, es dissolia la unió”.
Canvi en la llei d’estrangeria
Davant d’aquesta situació, el sector reclama una reforma de la llei d’estrangeria que estableixi “filtres” que permeti a la Policia Nacional —l’organisme que tramita els expedients de residència amb la documentació legal que rep— examinar la veracitat de cada parella abans de completar aquesta mena de tràmits.
