Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme, lamenta que encara hi hagi víctimes sense reconèixer. És el cas d’un matrimoni que va perdre dos fills i, també, la germana de la dona en l’atemptat de l’Hipercor. Els successius governs espanyols, però, no els han volgut reconèixer mai com a víctimes del terrorisme. La raó és que ells no eren al lloc de l’atemptat perquè els nens havien anat amb la tia al centre comercial.

“El més fotut de tot és que han passat 30 anys, hem hagut d’esperar que ETA plegui definitivament, i malgrat tot encara hi ha temes de víctimes pendents de solucionar”, afirma Manrique, víctima d’ETA i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme.

La Núria i el seu marit, l’Enrique, van perdre tres persones en l’atemptat d’Hipercor: la germana d’ella i dos fills, de nou i 13 anys, que havien anat al centre comercial. Malgrat les pèrdues, el Ministeri de l’Interior no els ha reconegut mai com a víctimes, perquè ells no eren al lloc de l’explosió. De fet, ni tan sols consideren que les seqüeles que els han quedat siguin conseqüència de l’atac. Tots dos van haver de deixar la feina i els van donar una incapacitat, però no per ser víctimes de terrorisme sinó per una malaltia comuna.

En un primer moment, van reclamar la pensió per seqüeles per terrorisme però se’ls va denegar. Van anar a judici, i van aconseguir la pensió, però el Ministeri de l’Interior va recorre-hi en contra i els la van treure. A la Núria la hi van tallar de cop, però a l’Enrique li reclamen els diners. Diuen que no poden ser seqüeles perquè no eren al lloc dels fets. Tots dos es queixen perquè consideren que l’Estat els hauria de cuidar però asseguren que ha fet tot el contrari, els ha posat traves constantment.

Es queixen que també els van denegar la indemnització que es van donar a algunes víctimes a l’Audiència Nacional amb l’argument que havien entregat la documentació fora de termini. Asseguren que ningú no els va informar de quins eren els seus drets i que se’n van assabentar temps després, quan van conèixer altres víctimes dels fets. A més, la Núria estava embarassada i reconeix que no es va deixar endur pels fets perquè el més important en aquell moment era el seu fill.

Manrique remarca que hi ha moltes famílies que es troben en la mateixa situació que l’Enrique i la Núria, i lamenta que l’Estat no hagi posat solució a casos com aquest. “Emprenya haver d’escoltar segons quin polítics parlar de les nostres víctimes”, sentencia. Segons ha avançat RAC1, tant el PDeCAT com el PSC portaran el cas d’aquesta família al Congrés.