Neira ha impartit la conferència Global Health Challenges in an Urbanizing World en el marc d’una trobada internacional d’experts organitzada per B•Debate i el CREAL. La majoria d’aquests experts són metges i urbanistes, que han explicat que el disseny i la planificació de les ciutats, així com tot l’entorn, condicionen notablement la salut i el benestar de la gent que hi viu.
Estudis recents han demostrat que les persones que resideixen a prop de zones verdes urbanes viuen més i tenen menys risc de patir una malaltia cardiovascular, obesitat o problemes de salut mental. També eviten efectes adversos durant l’embaràs, com el baix pes del nadó en néixer. Altres investigacions, fetes a Bogotà, constaten que també es redueix l’agressivitat i la delinqüència, milloren els patrons de son i també es produeix una millor recuperació de qualsevol malaltia. Neira explica que una reestructuració del trànsit feta a la capital colombiana va tenir totes aquestes efectes, sense haver-los previst prèviament.
Es calcula que d’aquí a 2030 el 60% de la població mundial viurà en àrees urbanes, motiu pel qual és de vital importància, segons Neira, una bona planificació urbanística. Diferents estudis científics, realitzats entre el 1986 i el 2006, ja mostraven clares evidències que vinculen la salut amb factors ecològics i ambientals. Els resultats d’aquestes investigacions van donar lloc a creure que el contacte directe amb la natura té efectes beneficiosos per a la salut mental i, d’aquesta manera, va sorgir una nova disciplina que es coneix amb el nom d’ecosalut.
Els espais verds dins les ciutats es converteixen en potenciadors d’hàbits i estils de vida saludables. Per tant, esdevenen elements essencials per a la salut. Segons l’OMS, el sedentarisme és el responsable de la mort de 3.2 milions de persones cada any a tot el món i, a més, té una gran influència a l’hora de patir malalties cròniques. Neira apunta que “la inactivitat física contribueix al 21,5% de les cardiopaties isquèmiques, el 14% de casos de diabetis, el 16% dels càncers de còlon i 10% dels càncers de mama“.
Parcs a tots els barris
En el cas de Barcelona, la doctora Neira veu saludable el fet de tenir diferents parcs urbans, encara que siguin petits, en lloc d’un de gran com El Retiro madrileny o el Central Park novaiorquès. Segons la doctora, els factors que s’han de tenir en compte alhora de planificar una zona verda dins una ciutat són que sigui fàcilment accessible, que romangui obert bona part del dia perquè la població el pugui freqüentar i que no estigui excessivament transitat.
La directora de Salut Pública de l’OMS s’ha mostrat convençuda que el disseny de l’urbanisme barceloní ja té en compte tots aquests elements. “D’alguna cosa us ha servit el fet que els darrers alcaldes de la ciutat hagin estat metges”, comenta Neira, amb referència tant a Joan Clos com a Xavier Trias.
