compartir
Segons dades de l’Idescat, un 70 % dels infants de 10 a 15 anys tenen mòbil. Actualment els telèfons estan completament prohibits a infantil i primària, i darrerament se n’està revisant l’ús a escoles i instituts. Una cinquantena d’experts educatius concretaran quin ús han de tenir les pantalles a classe i decidiran si es prohibeixen el mòbil a l’ESO i les pantalles a infantil. Davant d’aquesta decisió, hi ha posicions enfrontades, de les quals han parlat Xavier Casanovas, portaveu de l’associació Adolescència Lliure de Mòbils, i Mar Camacho, membre de la Comissió per una Digitalització Responsable als Centres Educatius, al betevé directe.
Viure o no d’esquena a la tecnologia
Xavier Casanovas és partidari que les escoles siguin espais lliures de mòbils: “Cada cop tenim més evidències del que significa tenir accés a contingut indiscriminat a les xarxes socials. Si jo no li he donat un telèfon al meu fill, no vull que hi tingui accés a l’escola“. Per la seva banda, Mar Camacho explica que no es pot viure d’esquena a la tecnologia i que es pot fer un ús educatiu dels dispositius mòbils, “amb finalitat d’aprenentatge, per ajudar els joves a adquirir competències digitals, que estan tipificades com una competència del segle XXI”.
Diferenciar entre l’ús de mòbils i pantalles a les aules
La psicopedagoga Silvie Pérez explica que cal diferenciar entre l’ús de mòbils i de pantalles a les aules: “Negar l’accés a pantalles és negar l’accés a pissarres digitals, tauletes i televisors intel·ligents”. Explica que a les escoles “s’ha d’ensenyar a ser crític, amb elements que hi ha a la societat, de manera pautada i regulada amb intenció pedagògica“. Per això creu que aquests dispositius no s’haurien de prohibir sinó regular.
En el que estan tots d’acord és que el debat és complex i molt profund, i que l’ús d’aquests dispositius té tant avantatges com riscos.
