El pailebot Santa Eulàlia, amb 100 anys de vida, és un vaixell operatiu. S’ha convertit en una peça fonamental en diferents projectes educatius i activitats ciutadanes vinculades amb el mar. Per això és necessari que el veler estigui en les millors condicions.
Cada any, aprofitant l’aturada de les seves activitats, se sotmet el vaixell a una posada a punt seguint les indicacions fetes per l’inspector de la Capitania Marítima. En aquesta posada a punt es té especial atenció a les parts ocultes la resta de l’any, les submergides. Es revisa també a fons la fusteria del vaixell per substituir les parts més danyades. Aquest veler el va adquirir el Museu Marítim en una subhasta el 1997, el va restaurar i el 25 de maig del 2010 la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya el va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional.
El pailebot, a la “ITV”
El pailebot Santa Eulàlia es trasllada, una vegada a l’any, a un dic sec a les drassanes del moll de Catalunya. La imatge del veler fora de l’aigua és poc freqüent i es deu a les tasques de manteniment a les quals se l’ha de sotmetre.
Joaquín Morales, fuster de ribera de quarta generació, s’encarrega de supervisar-ne la part de fusteria. Explica que les reparacions que es fan al vaixell “les determina, normalment un any abans l’inspector de la Capitania Marítima quan el supervisa”.
100 anys i en actiu
El pailebot, amb 100 anys, continua en actiu. Pel que fa a les fustes, en Joaquín explica que “les quadernes han de ser de fusta dura, és roure i el folre és pi del país tractat amb un producte especial per evitar tèrmits, corcs o puces de mar”.
Tasques educatives vers el mar
El pailebot serà en dic sec fins al 4 de setembre, data prevista perquè acabi la posada a punt del veler. El deixaran llest perquè continuï amb les tasques educatives i ciutadanes relacionades amb el mar que té assignades.
