Membres de la PAH Barcelona i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya han protestat aquest dimarts matí a la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament per denunciar col·lapse en els allotjaments d’emergència. Consideren que hi ha hagut un canvi de model en la política municipal de reallotjaments i denuncien que, en molts casos, són infrahabitatges. Reclamen solucions reals per a les famílies desnonades.
Un canvi de model
Segons han exposat els col·lectius, el govern municipal ha fet un gir en la gestió de l’emergència d’habitatge. Denuncien que el consistori està reduint les places dels ATU i calculen que s’han eliminat el 30 % de les places per al 2025 per substituir-les per ajuts econòmics. Tanmateix, els sindicats adverteixen que aquests ajuts són “incompatibles amb els preus de mercat”. Afegeixen que el perfil de les famílies vulnerables no encaixa en un mercat immobiliari que les rebutja directament.
Aquesta situació es produeix en un context crític. Segons les dades de les entitats, s’executen una mitjana de 3,5 desnonaments diaris a la ciutat.
La realitat dels ATU: “20 metres quadrats i sense cuina”
Les entitats han qualificat els ATU d’“infrahabitatge”. Expliquen que en molts casos són habitacions de tot just 20 metres quadrats on conviuen famílies senceres. Moltes vegades han de compartir bany i cuina en espais insalubres i sense cap mena d’intimitat.
A més, critiquen l’impacte psicològic i logístic d’aquests reallotjaments. Sovint es troben lluny de l’entorn habitual de les famílies, fet que allunya els infants de les seves escoles i trenca les xarxes de suport veïnal. “L’únic que ens ofereixen són tres dies en una pensió o un alberg; aquestes són les alternatives”, ha lamentat l’Ana Maria Banegues, de la COSHAC, durant la lectura del manifest.
Segons han denunciat els sindicats, l’Ajuntament arriba a pagar entre 3.000 i 4.000 euros al mes per una habitació de pensió. Per contra, critiquen que una ajuda prèvia de 400 o 500 euros hauria evitat el desnonament de la família.
“S’estan enriquint amb la nostra misèria a través d’un contracte de milions d’euros que no garanteix condicions dignes”, han afirmat. Per aquest motiu, exigeixen que la gestió dels allotjaments passi a ser 100 % pública per evitar l’especulació amb fons municipals.
L’augment de pisos turístics, en el punt de mira
Els sindicats també han assenyalat directament l’impacte de la turistificació. Segons les entitats, l’augment descontrolat de pisos turístics i apartaments temporals està buidant els barris i fent “cada cop més difícil tenir un sostre“.
Els activistes critiquen que es protegeixi la propietat privada i el benefici dels rendistes per sobre del dret bàsic a l’habitatge. Lamenten que es permeti que milers de pisos romanguin buits o destinats al turisme mentre les famílies treballadores són expulsades.
Consens polític per millorar l’atenció
La Comissió de Drets Socials ha acabat aprovant una proposta per demanar al consistori que millori l’atenció i els allotjaments temporals, especialment per a aquelles famílies amb menors a càrrec.
Tot i aquest pas, els sindicats es mantenen escèptics i han presentat tres demandes urgents: que s’aturin els desnonaments, que l’administració faci ús dels pisos buits dels grans tenidors i els habitatges turístics i que hi hagi reallotjaments “dignes de veritat”.
