La Tania és una de les persones que ocupen aquest edifici. Tenia un pis fora de Barcelona i va intentar negociar-ne la dació en pagament. Per la hi van denegar i va ser desnonada. Ara, a més, se li ha acabat la prestació que cobrava. TANIA "No tinc dret a que me la renovin ni a cap tipus d'ajuda, encara que he cotitzat durant molts anys i moltes vegades he perdut l'atur per no demanar-lo. Em pensava que es quedava allà com de reserva i es veu que si no el demanes, el perds." Els qui ara viuen en aquest immoble van entrar-hi fa una setmana. I, tal com marca el manual d'ocupacions elaborat per la mateixa PAH, avui n'han fet la comunicació pública. Reivindiquen l'ocupació uns dies després de fer-la per evitar un desallotjament exprés. Aquest és primer edifici que la Plataforma ocupa sencer a Barcelona en el marc de l'Obra Social PAH. Però al conjunt de Catalunya ja en tenen 13 i esperen continuar sumant-ne més. Mentrestant, però, continuaran treballant per les vies que ho feien fins, ja sigui per via judicial o interpel·lant l'Administració pública. ADA COLAU, portaveu de la PAH "Quan tot això falla i la gent s'està quedant cada dia al carrer, evidentment, en el país d'Europa que més habitatges buits acumula seria immoral deixar que les famílies segueixin al carrer mentre aquests pisos es fan malbé." Avui han tingut el suport del col·lectiu de "iaioflautes" i de molts conductors que han passat per la plaça fent sonar la botzina contra la banca.
Aquesta setmana la PAH ha penjat a Internet un vídeo que explica “com alliberar un habitatge” i, alhora, ho ha posat en pràctica ocupant per primer cop un edifici sencer a Barcelona. A la resta de Catalunya, la PAH ja té una dotzena d’edificis ocupats. El bloc de la plaça del Pedró té 12 habitatges distribuïts en quatre plantes. Tot l’edifici ha estat “alliberat”, però encara no se n’han ocupat tots els pisos. De moment, hi viuran 18 persones (vuit de les quals, menors d’edat). Es tracta de quatre famílies que no tenen casa, tres de les quals han estat desnonades i una quarta que ha aconseguit la dació en pagament però no ha pogut romandre en el seu habitatge.
L’edifici és propietat del Banc de València, la primera entitat bancària espanyola rescatada, el mes de novembre de 2011. Després, aquest mes de juny, ha estat absorbit per CaixaBank. La Plataforma recorda, en un comunicat penjat al seu web, que s’hi van injectar 3.000 milions de diner públic. Aquest fet, per als activistes de la Plataforma, justifica l’ocupació. La PAH demana a CaixaBank que llogui els habitatges de l’edifici mitjançant una quota social a l’abast de les famílies esmentades que no tenen casa ni gaires recursos per trobar-ne. L’objectiu és que paguin, com a màxim, el 30% dels seus ingressos.
El moviment pel dret a l’habitatge no només critica que els bancs rescatats no permetin l’accés a l’habitatge, malgrat tenir edificis buits; també posa en el punt de mira la llei aprovada pel Partit Popular per intentar pal·liar el que denominen una situació “d’emergència habitacional”. Per a la PAH, el text “no ofereix cap solució i perpetua els privilegis de la banca i la vulneració del dret a l’habitatge”. L’ocupació d’aquest divendres s’emmarca, segons la plataforma, en una sèrie d’actuacions “per garantir els drets fonamentals de les persones”. L’ocupació de pisos buits propietat dels bancs forma part de la campanya “Obra social PAH”.
