Una malaltia intestinal, un càncer o una lesió poden fer necessari recórrer a una ostomia. Es tracta d’una intervenció quirúrgica que crea una obertura a l’abdomen on s’hi connecta una bossa. La seva funció principal és permetre la sortida dels residus corporals (femta o orina) quan el cos no ho pot fer de manera natural. Per als pacients això implica aprendre a conviure amb una nova realitat i adaptar-se als canvis físics, emocionals i socials.
Aprendre a viure amb una bossa
“Al principi és un trauma, però a dia d’avui faig totes les coses que pensava que deixaria de fer, com viatjar o fer senderisme”, explica l’Eugeni, que conviu amb una ostomia urinària des de fa dos anys. Per ajudar a pacients com ell, la Fundació Puigvert ha inaugurat un nou programa d’Aula Pacient de formació, suport i acompanyament per a persones que viuen amb una urostomia. Aquesta iniciativa consta d’una trobada presencial mensual fins al mes de juny, amb un equip multidisciplinar.
En aquest sentit, la Mireia Plans, una de les infermeres que coordina el programa, apunta que durant les trobades s’aborden aspectes clínics, com la preparació abans de la cirurgia, la cura de l’ostomia i de la pell, però també factors com “l’alimentació, el benestar emocional, la sexualitat o la vida social i laboral, entre d’altres”.
L’urostomia i les seves causes
Malgrat que a Espanya no hi ha un registre oficial de pacients amb una ostomia, s’estima que hi ha entre 70.000 i 100.000 persones que viuen amb un estoma; dels quals entre el 10 i el 13 % és una urostomia. La Federació d’Associacions de Persones Ostomizades d’Espanya (FAPOE), però, eleva la xifra d’ostomitzats a 210.000 persones.
El doctor Rubén Parada, especialista en Onco-urologia de la Fundació Puigvert, assegura que una de les causes principal per practirar una urostomia és el càncer de bufeta. Tot i això, aquest no és l’únic motiu: en percentatges més baixos, accidents o cops forts a la zona pelviana que causen un mal irreversible a l’aparell urinari, problemes neurològics que afecten els nervis que controlen la bufeta, malformacions o lesions causades per radioteràpia, poden fer necessaria aquesta intervenció.
