Són imatges d'impacte que en aquests últims anys han servit per obrir informatius i han ocupat les portades del diaris. Una crisi humanitària que ha posat a prova Europa, però també la solidaritat i la capacitat de mobilització dels ciutadans. Proactiva Open Arms ha estat una de les organitzacions que ha capitanejat la resposta a aquesta catàstrofe gràcies, en part, a la forta presència que ha tingut als mitjans de comunicació. ALBERT ROMÀ, socorrista de Proactiva Open Arms "Per desgràcia va per modes. Si surts a la tele s'enrecorden de tu, que això és el de menys, sinó que s'enrecorden d'ells. Recorden la crisi i recorden que hi ha gent que està en problemes, està sortint d'un país en guerra i s'està ofegant al mar." Precisament aquesta foto, que va donar la volta al món, va propiciar l'aparició de Proactiva Open Arms com a ONG. Ara ja tenen dos equips fixos que treballen a Lesbos, Grècia, i a les costes de Líbia gràcies a les donacions dels voluntaris. ADRIÀ CALVO / XÈNIA GRABALOSA "Les organitzacions d'ajuda humanitària coincideixen que, més enllà d'aportar donatius, també és important que la ciutadania es preocupi d'estar informada i, alhora, exigeixi a les administracions el compliment dels compromisos adquirits. A Barcelona, des que va començar la crisi, hi ha hagut nombroses mobilitzacions i actes que han tractat de despertar consciències, però ho han aconseguit relativament. FRANCESC NÚÑEZ, sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya "No sempre som conseqüents amb el que pensem i això no vol dir que el que pensem fos fals. A vegades entre l'ideal i l'acció i com aquest ideal determina i condiciona l'acció hi ha una distància. Però no som ni molt menys hipòcrites." PEPA MARTÍNEZ, directora de Lafede.cat "És molt important sentir-se indignat davant aquesta situació. Però també la solidaritat demana una llarga durada. Demana anar a poc a poc. Perquè sinó el que passa és que deixem d'estar quan encara se'ns necessita." En aquestes mateixes aigües, des de començament d'any, administracions i organitzacions humanitàries han rescatat més de 14.000 persones. I segons les ONG's, el flux de persones que tracten d'arribar a Europa pel Mediterrani no s'aturarà mentre als països d'origen les condicions de vida continuïn sense ser dignes.
“Els que no surten quan hi ha males condicions surten després, quan n’hi ha de bones”, explica Albert Romà, socorrista de Proactiva Open Arms. “És un flux continu que suposem que ara quan arribi l’hivern s’aturarà una mica. Però fins ara és cada dia”. Els voluntaris d’aquesta ONG van decidir viatjar cap a Lesbos ara farà un any impactats per aquesta foto i ara treballen a les platges de Grècia i a alta mar gràcies a les donacions que reben de la ciutadania. El seu projecte té una forta presència als mitjans de comunicació i per això les aportacions que reben dels ciutadans varien segons aquestes aparicions.
Pepa Martínez és la directora de Lafede.cat, entitat que agrupa 114 organitzacions que treballen en l’àmbit social. Per ella el sentiment d’indignació ciutadana que generen les imatges que ben sovint mostren els mitjans de comunicació sobre la catàstrofe és natural, però demana anar un pas més enllà. “És molt important sentir-se indignat amb aquesta situació. Però també la solidaritat demana una llarga durada, demana anar a poc a poc. Perquè si no deixem de ser on hem de ser quan encara se’ns necessita”, assegura.
De la reacció a l’acció
Segons el sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya Francesc Núñez, és natural que la indignació sovint no es traslladi en fets i considera que aquest motiu no és suficient per titllar la ciutadania d’hipòcrita o cínica. “No sempre som conseqüents amb el que pensem i això no vol dir que el que pensem és fals”, explica. Les organitzacions d’ajuda humanitària coincideixen que, més enllà d’aportar donatius, també és important que la ciutadania es preocupi d’estar informada i, alhora, exigeixi a les administracions el compliment dels compromisos adquirits. Des que va començar aquesta crisi, a Espanya han arribat tan sols una vintena de refugiats.
