Viure al carrer sempre és complicat però encara ho és més quan la temperatura és o molt baixa o molt alta. Aquest divendres a Barcelona s’ha superat el màxim històric de temperatura i entitats com Arrels Fundació o el Centre d’Acollida Assís s’han multiplicat per oferir ajuda a persones sense sostre.
Com, per exemple, a Albert Gort, que dorm sempre a la vora de les Fonts de Montjuïc. Acostuma a esmorzar al Raval i a passar el matí al centre de dia d’Arrels Fundació, un espai que en plena onada de calor es fa encara més necessari per a les persones que viuen al carrer. És a cobert i els ventiladors ajuden a refrescar-se.
“Amb les altes temperatures no podem descansar bé. I el dia a dia es fa complicat per la falta d’hidratació i perquè hem d’estar moltes hores al carrer. Tenim, a més, pocs llocs on refugiar-nos”
Però no tothom fa servir aquests equipaments. Molts es refresquen com poden a les fonts públiques i busquen l’ombra. D’altres aguanten estoics la temperatura alta, gairebé sense moure’s de lloc. Gemma Gassó és educadora de carrer d’Arrels Fundació. Visita diàriament persones sense sostre i els pregunta com estan i si necessiten alguna cosa. Aquests dies es troba força cremades pel sol. També hi ha queixes per manca d’espais de proximitat diürns i nocturns.
“Els recursos per a persones sense sostre estan molt separats els uns dels altres a Barcelona. Amb la calor no ajuda gens haver de caminar sota el sol per anar d’un recurs a l’altre. Tampoc no ajuda gens que només puguin dutxar-se dues vegades a la setmana”
Al Centre d’Acollida Assís aquests dies reparteixen gorres, aigua i fruita per passar millor la calorada. Atenen persones sense llar, com Alberto Cortiñas, que ara viu en un pis d’acollida de l’entitat. Durant anys, però, ha viscut al carrer i ha patit les conseqüències del fred i de la calor.
“L’única opció que tenim per alleugerir-nos són les fonts públiques. Hi ha molta gent que va a les biblioteques però no és la solució perquè te n’acaben fent fora i tornes al carrer”
El portaveu d’Assís, Roger Fe, denuncia que el col·lectiu sovint s’invisibilitza i que la societat només se’n recorda en situacions extremes, com la d’aquests dies. Demana més socis i voluntaris per poder atendre com més gent millor i amb una major qualitat assistencial.
“El problema és estructural. Ara, amb la calor, és més visible però hi hem de treballar tot l’any. I sense oblidar-nos d’atacar el problema estructural: el dret a l’habitatge. Si es garantís no estaríem repartint gorres”
