El cas del ciclista que dissabte, 30 de març, va atropellar greument un menor a la Diagonal i posteriorment va fugir, reobre el debat sobre quines són les obligacions de socors que qualsevol ciutadà té en cas d’estar implicat o si és testimoni d’un accident. En una entrevista a betevé, el titular de dret penal de la Universitat de Barcelona Víctor Gómez ha explicat que cal distingir si l’accident s’ha produït de manera fortuïta o ha estat fruit d’una imprudència. En cas que es tracti del segon supòsit, la pena de presó pot arribar fins als quatre anys.
En canvi, si el sinistre ha estat fortuït, la pena es rebaixaria fins als 18 mesos. Gómez recorda que hi ha un deure general de solidaritat mínima que, com a ciutadans, ens obliga a ajudar qui ho pugui necessitar “amb independència de si hem provocat l’accident o no”. Ara bé, en funció del grau d’implicació en la situació de desemparament “l’obligació de socórrer també és major o menor”.
L’expert penalista explica que, perquè es pugui dir que s’ha infringit el deure de socórrer una persona en cas de ser testimoni d’un incident i no aturar-se a ajudar-la “és necessari que la víctima estigui desemparada, no estigui rebent ajuda de tercers i ho necessiti per poder continuar amb vida”. La responsabilitat penal en aquest cas, si el subjecte és aliè a l’accident, és inferior a 12 mesos.
