La protesta ha començat a les 10 del matí i s’ha aixecat poc després de les 14 hores, abans que el local de l’entitat financera tanqués. Durant les quatre hores que ha durat l’ocupació, membres de la PAH han intentat parlar amb els responsables de l’entitat a l’oficina però la gestió no ha fructificat perquè, segons els treballadors, no hi ha ningú “amb poder de decisió” que els pugui donar resposta.
Vista la negativa de l’empresa, els activistes han decidit organitzar més protestes en el futur fins que es doni una “sortida digna” als casos denunciats. De fet, la PAH preveu una nova ocupació d’una oficina de Bankia el pròxim mes de juliol.
Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca denuncien que han demanat nombroses cites a Bankia per tractar aquests casos, però que no han rebut mai resposta. Recorden que “és una entitat financera que va ser rescatada amb milers de milions de diner públic” i es “responsabilitzi de la situació i posi fi a la crisi d’habitatge”.
Josep Babot, membre de la PAH, afirma que també volen negociar el cas de dues persones d’edat avançada amb problemes de salut que van perdre l’habitatge, que ara és propietat del banc. Actualment viuen a l’interior d’aquests pisos i demanen un lloguer social que els permeti viure-hi amb tranquil·litat. “No demanem res de l’altre món”, expliquen. Els altres tres casos són refinançaments derivats d’una hipoteca per als quals demanen una sortida que “alleugi les famílies afectades”.
Un dels casos és el de la Cecilia Casanova, que va fer una hipoteca amb Bancaja el 2007 que va acabar finalment a Bankia. Va signar dos préstecs de 188.000 € dels quals, inicialment, només tenia constància d’un. Casanova explica que, durant una dècada, va pagar religiosament els dos préstecs, i denuncia que els banquers l’amenaçaven de deportar-la. Actualment, amb “nervis i malalta”, afirma que ha perdut l’habitatge però manté el deute i desconeix on han anat a parar els diners invertits durant aquests 10 anys.
