L’exdiputat alemany de l’SPD Bernhard von Grünberg ha explicat que l’1 d’octubre, quan va ser a Catalunya, va quedar sorprès per la “tranquil·litat i contenció” dels ciutadans en els centres de votació. En la seva declaració com a testimoni en el judici del procés, ha dit que va ser present a cinc escoles, però ha parlat sobretot de l’Escola Ramon Llull, on va veure la intervenció de la Policia Nacional.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”EN DIRECTE: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/judici-proces-directe/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
Ha dit que els agents van trencar les portes, van escalar les tanques per accedir-hi i que va veure, ha dit, gent ferida per bales de goma -en referència a l’agressió a Roger Español– i, en canvi, cap policia lesionat. En aquest sentit, ha remarcat que “molta gent tenia por perquè sempre s’havia de tenir en compte que la policia podria venir. Però, per la resta, cal afirmar que la gent va comportar-se de manera assenyada i tranquil·la, no era agressiva”.
A més de l’actitud, l’exdiputat, que ha comparegut a petició de la defensa de Jordi Cuixart i de Junqueras i Romeva, també ha afegit que era visible que la votació la lideraven organitzacions civils, però en resposta a l’Advocacia de l’Estat, no les ha sabut concretar. “Fins on jo sabia, al darrere no hi havia cap estat sinó que estava organitzat per la societat civil”, ha afirmat.
En aquesta línia, ha negat venir a Catalunya per observar la votació o validar-ne els resultats. Ha assegurat que ho va fer per “interès polític i personal” i per presenciar els fets sense partidismes. Per això, ha remarcat diverses vegades que ell va assumir íntegrament els costos del viatge i ha negat així el suposat delicte de malversació de què acusa la fiscalia els líders independentistes.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ÚLTIMES NOTÍCIES: Judici del procés” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/judici-proces/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;border-radius: 5px !important;}” el_id=”caixa-negra”]
Al llarg de la compareixença, ha reconegut que va mantenir contactes amb diversos representants polítics. Ha parlat de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; l’exconseller d’Exteriors, Raül Romeva i també de l’expresident Carles Puigdemont. A més, ha admès trobades amb el PSOE i Ciutadans. En canvi, ha explicat que no es va reunir amb ningú de la delegació del govern espanyol a Catalunya i ni recorda fer-ho “amb nitidesa” amb cap representant del PP.
No venien a observar el referèndum
La responsable d’un equip internacional organitzat pel Diplocat assegura que no van venir a observar el referèndum. Per contra, ha afirmat en la seva declaració que “quan es va crear el projecte de recerca, ningú no sabia que hi hauria una votació l’1 d’octubre”. Segons ha explicat, el grup es va crear al juliol i ella el va comandar des del 4 de setembre i fins al 6 d’octubre.
El seu objectiu, ha dit, no era observar el referèndum sinó analitzar la situació i el context polític a Catalunya. Catt ha puntualitzat que “en una missió d’observació, l’objectiu principal és fer un pronunciament sobre si la votació va ser lliure i justa” i ha remarcat que “no vam pensar mai de fer això”. “El fet que vam veure la votació no ens converteix en una missió d’observació”, ha conclòs. En aquest sentit, ha dit que se’ls va contractar per analitzar el context i tot el que passava i que “com que la votació va passar, l’havíem d’observar”.
La responsable de l’equip ha relatat que hi havia membres de diversos països. També ha explicat que no tothom va ser a Catalunya en les mateixes dates, i fins i tot que alguns van treballar, a distància, des del Canadà. Segons Catt, treballaven pel Diplocat, del qual ha dit que va cobrar 8.000 euros de sou, més despeses que no ha sabut quantificar.
Pel que fa a la resta de l’equip, ha dit que no sap a quant pot pujar la despesa perquè el preu es tancava per setmanes i no tots hi van dedicar el mateix temps. Tot i això, ha assegurat que la recerca que feien no estava condicionada i que tenien “independència plena” a l’hora d’escriure la recerca.
Preguntada per les persones responsables del projecte, ha dit que no en recordava els noms. Només ha reconegut que, en una ocasió, va participar en una reunió informativa en què també hi havia Raül Romeva.
Polèmica traducció
La declaració l’ha feta en alemany i l’ha traduïda consecutivament un intèrpret, cosa que ha sembrat alguns dubtes i la defensa de Junqueras i Romeva els ha volgut constatar. Andreu Van den Eynde ha remarcat que la paraula ‘angst’, pronunciada pel testimoni, es tradueix literalment com a “por”. En aquest sentit, l’intèrpret ho ha admès, però ha dit que ha expressat “intimidació” dins del “rang d’interpretació”.
Tot plegat es deu al fet que la traducció que ha autoritzat el tribunal és consecutiva i no simultània com volien les defenses, perquè no hi ha auriculars per a tothom.
