Diversos moviments amb materials d’obres molt a prop de la plaça de Sants han sorprès aquests darrers dies al veïnat de Sants. Però no es tracta dels treballs per dotar d’ascensors l’estació de metro L5. L’interès se centra en un dels edificis més emblemàtics del carrer de Sants, que va acollir un dels primers cinemes del barri. Es tracta de l’antic Cinema Liceu, que des de fa temps es troba tancat. Segons ha pogut saber betevé, l’empresa Aldi Masquefa Supermercats, SLU ha demanat una llicència d’obres a l’immoble.
Fa uns dies, les portes de l’antic cinema van obrir-se i els més afortunats vam tornar a veure momentàniament bona part del vestíbul, amb les columnes, escales i baranes del que posteriorment havia estat l’entrada en una sala de ball.
Un dels cines més antics de Sants
El Liceu va ser un dels cinemes més populars i antics del barri de Sants. Es va inaugurar l’any 1914, promogut per Anicet Vella, però al 1956 l’edifici va ser enderrocat completament i se’n va aixecar un de nou. El va projectar l’arquitecte Antoni de Moragas i Gallisà, un dels grans impulsors de la renovació arquitectònica durant la postguerra. El nou immoble va combinar el cinema amb un centre d’activitats socials del barri. També va acollir-hi un club de billar.
Un edifici més modern
La nova façana de Moragas, tota de vidre, va donar a l’immoble un toc de modernitat. L’arquitecte va haver de fer servir l’enginy per solucionar el terreny irregular i complex. Va optar per situar la sala de projeccions com un cos vertical únic i va ocupar tota l’alçària. I aleshores va distribuir la resta dels espais (bar, sales de reunions, oficines i magatzems) en un espai en forma d’ela que embolcallava la sala de projeccions. A l’entrada hi destacava un gran vestíbul que donava accés a l’interior de l’edifici, amb una espectacular barra de bar ondulada que arribava als 32 metres de longitud, una de les més llargues de la ciutat.
L’interior d’edifici es dividia entre platea i primer pis, amb una capacitat per a unes 1.500 butaques. Per a la sala de projeccions, l’arquitecte va fer una inclinació de 15º per evitar problemes de visualització, un solució una mica arriscada, ja que és la xifra límit per evitar caigudes dels espectadors. Al mateix temps, els materials utilitzats van ajudar a obtenir una acústica immillorable. Durant gairebé tota la seva trajectòria, el Liceu va funcionar com a cinema de reestrena, amb algun intent pot reeixit de programar estrenes puntualment.
El declivi i la reconversió
El declivi d’aquest cinema va començar a finals de la dècada dels anys 80, quan es va reduir progressivament el nombre d’espectadors. A les darreres sessions nocturnes molts cops ni tan sols s’acabaven les projeccions per manca de públic. Fins que una nit de juliol del 1989 el cinema va tancar definitivament les portes.
Anys més tard, l’edifici es va compartimentar del tot per encabir-hi diferents negocis privats. L’antiga sala de projecció es va dividir en dos pisos. La platea i el vestíbul van allotjar una botiga. El primer pis va conservar les graderies i hi havia una sala de ball. A la resta d’espais s’hi van ubicar diferents negocis. Però amb el temps, l’edifici va quedar de nou completament buit d’activitats.
Aleshores poc quedava ja del projecte original, més enllà de la façana i de la barra esmussada i modificada. Aquest edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Els Verdi, l’excepció de la reconversió de les sales
Els Cinemes Verdi són l’exemple contrari perquè ampliaran les seves instal·lacions ocupant l’espai d’un supermercat adjacent. D’aquesta manera, els Verdi recuperen un local que és de la seva propietat per convertir-lo en dues noves sales de cinema i guanyar, així, 200 butaques. De fet, el documental La vida és Verdi que s’estrenarà el 17 de juliol amb protagonistes com Isabel Coixet, Albert Serra, J. A. Bayona, Richard Gere ja ofereix un fragment amb una ruta reivindicativa per mostrar la reconversió a botigues i supermercats de moltes de les històriques sales de cine de la ciutat.
