L’arrestat, identificat primer i detingut després per una altra acció delictiva, duia una taca de sang a la butxaca, on probablement havia amagat el ganivet, que coincidiria amb la de la víctima mortal. Aquesta prova ha resultat clau per vincular-lo al crim del carrer de Mirallers. Es va descobrir durant l’escorcoll que li van fer a la comissaria de les Corts, després de ser detingut per la Guàrdia Urbana per un delicte de lesions i traslladat dimecres al matí per aquest cos a les dependències policials. Abans no, perquè no tenien prou sospites d’ell i la taca no es veia a simple vista. S’havien limitat a agafar-li les dades al carrer i aclarir-ne la identitat, ja que el procediment habitual és no efectuar en aquests casos un examen exhaustiu. Alguns mitjans afirmen que el jove és marroquí i no té antecedents penals. En canvi, Europa Press assegura que sí que tenia antecedents policials. Tres, concretament, des del setembre: dos per atemptat a l’autoritat i un per lesions. El fet que en siguin pocs fa creure als investigadors que fa poc temps que està a Barcelona.
A part d’acabar de recollir totes les proves, els Mossos d’Esquadra tracten de saber per què ho va fer. La hipòtesi del robatori, la que per ara ha circulat amb més força, està perdent pes, segons apunten fonts pròximes a la investigació, les quals comencen a decantar-se més per l’opció que l’arrestat, un jove de 20 anys i d’origen magrebí, pateixi algun tipus de desequilibri emocional o mental. Oficialment, però, no s’informarà de les novetats perquè podrien interferir en la instrucció del cas, que està sota secret de sumari. Això significa que el jutge ha prohibit que es coneguin més detalls de les actuacions. Finalitzes les diligències policials, es passarà el detingut a disposició judicial. Els Mossos tenen un màxim de 72 hores des del moment de l’arrest per fer-ho.
Un cop dut a seu judicial, el més probable és que el jutge fixi una roda de reconeixement -si no ho ha sol·licitat abans, com també s’apunta- per tal que els testimonis confirmin si el detingut pel crim de la Ribera coincideix amb la persona a qui van veure fugir, i perquè la víctima que va sobreviure a l’atac i que ja ha estat donada d’alta corrobori si va ser ell qui el va agredir. La pràctica d’aquesta prova té força transcendència perquè, segons alguns mitjans, les càmeres de seguretat no han aportat informació gaire rellevant.
